Resumen de No heu cregut per mostrar la meva santedat (Nm 20,12)
L’episodi de l’aigua que brolla de la roca del llibre de Nombres (Nm 20,1-13) inclou un càstig contundent de Iahvè a Moisès i Aaron: se’ls nega l’entrada a la terra perquè no han cregut i no han mostrat la santedat divina davant la comunitat reunida (Nm 20,12). La comprensió d’aquesta falta tan sorprenent i de les seves fatals conseqüències, la realitzarem en el context més ampli de la perícope de Cadeix (Nm 13,1-20,13) i dels episodis de la travessa pel desert (Nm 10,11-21,35). Ambdós contextos insisteixen en la rellevància de la tenda del trobament i en el temor reverencial que els fills d’Israel han de prodigar tothora a la santedat divina, que es manifesta a través de la seva glòria, la Kevod-Adonai.
