Violència de gènere i persones grans

• Autores: Ferran Dídac Lluch i Dubon
• Localización: Anuari de l'envelliment: Illes Balears, ISSN 2174-7997, Año 2021, 2021, págs. 70-119
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Este artículo analizará la violencia sufrida por las mujeres y se centrará, como es lógico, en remarcar aquellos aspectos más destacados de la violencia ejercida sobre las mujeres de edades más avanzadas.

    Las mujeres pueden sufrir violencia de cualquier persona, pero la más frecuente es la violencia machista: la violencia de género. Esta violencia es fruto de un constructo social, de unas relaciones que a lo largo de los siglos y por diversas causas (filosóficas, religiosas, culturales...) han configurado un sistema de poder en que los hombres ocupan una posición central, dominante y otorga a las mujeres una posición periférica y sometida.

    No hace falta ir muy lejos para recordar que las mujeres, hasta hace solo algunas décadas eran consideradas personas de segunda categoria. Hasta bien entrado el siglo XX en muchos países ni tan solo tenían el derecho al voto y en el régimen franquista, se preparaba a las mujeres para cumplir su papel de esposas y madres cristianas, modulando su educación hacia tareas domésticas y no intelectuales (aunque con algunas excepciones) o hacia tareas asistenciales (docencia, enfermería...).

    No hace tanto tiempo que las mujeres en el Estado español estaban tuteladas, primero por el padre y después por el marido, y debían tener su permiso para hacer cualquier cosa: abrir una cuenta corriente, salir al extranjero, vender una propiedad (aunque fuese de la mujer), ir a trabajar...

    Estas relaciones tan asimétricas todavía estructuran buena parte de la mentalidad de la sociedad y dan lugar, ya sea a micromachismos ya sea a acciones de violencia (acoso físico o por redes sociales, actividades de control a la pareja, abusos sexuales...) y que, en casos extremos, pueden acabar en episodios de violencia vicaria o en el asesinato de las mujeres con las que mantenían o habían mantenido una relación afectiva. Estos casos extremos de violencia de género ocuparán la parte final del artículo.

    A pesar de todo, la situación actual de las mujeres ha cambiado considerablemente, aunque queda mucho por hacer. Esperemos que a lo largo del siglo XXI se consoliden los avances conseguidos y que, en definitiva, se pueda construir una sociedad libre de cargas de género.

  • català

    Aquest article analitzarà la violència patida per les dones i se centrarà, com és lògic, a destacar aquells aspectes més rellevants de la violència exercida sobre les dones d’edats més avançades.

    Les dones poden patir violència de qualsevol persona, però la més comuna és la violència masclista: la violència de gènere. Aquesta violència és fruit d’un constructe social, d’unes relacions que al llarg dels segles i per diverses causes (filosòfiques, religioses, culturals...) han configurat un sistema de poder en què els homes ocupen la posició central, dominant i atorga a les dones una posició perifèrica i sotmesa.

    No cal anar gaire lluny per recordar que les dones, fins fa només algunes dècades eren considerades persones de segona categoria. Fins ben entrat el segle XX a molts de països, ni tan sols tenien dret al vot i, durant el règim franquista, es preparava les dones per complir el seu paper d’esposes i mares cristianes, modulant l’educació cap a les tasques domèstiques i no intel·lectuals (tot i que amb algunes excepcions) o cap a tasques assistencials (docència, infermeria...). No fa tant que les dones a l’Estat espanyol, estaven tutelades, primer pel pare i després pel marit, i n’havien de rebre el permís per fer qualsevol cosa: obrir un compte corrent, sortir a l’estranger, vendre una propietat (malgrat que fos de la dona), anar a fer feina...

    Aquestes relacions tan asimètriques encara estructuren bona part de la mentalitat de la societat i donen lloc, ja sigui a micromasclismes ja sigui a accions de violència (assetjament físic o per xarxes socials, activitats de control a la parella, abusos sexuals...) i que, en casos extrems, poden acabar amb episodis de violència vicària o l’assassinat de les dones amb qui mantenien o havien mantingut una relació afectiva. Aquests casos extrems de violència de gènere ocuparan la part final de l’article.

    Amb tot i això, la situació actual de les dones ha canviat considerablement, però hi queda molt per fer. Esperem que al llarg del segle XXI es consolidin els avenços aconseguits i que, en definitiva, es pugui construir una societat lliure de càrregues de gènere.