En aquest treball ens proposem realitzar una lectura crítica de l'obra recent de l'artista argentí Tomás Saraceno des de la perspectiva del materialisme posthumà. Contra gran part de la crítica que ha assenyalat en aquesta obra un exemple de col·laboració interespècie i una mena d'utopia que habilita noves formes de vida per a un món futur, el nostre objectiu és assenyalar com es reprodueix en aquest exemple una lògica que fa de tot allò existent un planter disponible per a l'extracció de recursos (materials i simbòlics) teleològicament destinats a l'existent humà. Encunyem el terme figuració posthumana per a pensar alternatives no antròpiques que habilitin modes de ser imaginaris més enllà de tota prerrogativa humana.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados