L'arquebisbe Diego de Anaya (1357-1437) va agrupar una de les col·leccions de llibres més notables de la Castella tardomedieval. Les formes per mitjà de les quals va anar fent aplegada dels seus exemplars van ser diverses, atesa la varietat d'usos i funcions que van tenir al llarg de la seva trajectòria. Els dos manuscrits seleccionats en aquesta ocasió (BGH, Ms. 2638 i Ms. 1906) permeten aprofundir en els encàrrecs de la seva etapa final, al davant de la diòcesi sevillana. L'esment al seu testament a Pedro de Toledo i la proximitat dels repertoris amb els seus treballs contribueixen a perfilar nous aspectes de la personalitat artística del controvertit personatge.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados