Murcia, España
Este artículo presenta la relación entre la filosofía y la actividad de pasear, recogida ya por algunos autores antiguos y revivida con más fuerza en nuestra época. Se examina cómo varios filósofos han descrito esta relación e intentado transmitirla mediante diversas concepciones de la misma, desde quienes menos vinculan el paseo con la actividad reflexiva hasta los que lo hacen con mayor rigor y profundidad. Además, se analiza si estas concepciones pueden contribuir a la construcción de un método filosófico pedestre más específico, susceptible de ser aplicado con rigor. En segundo lugar, se exponen y se definen una serie de criterios sistemáticos, defendiendo una concepción integral del paseo como método filosófico, es decir, valorando todo lo que puede aportar a la filosofía. Finalmente, se concluye que tal método no puede pertenecer a una rama filosófica especializada, sino a toda investigación y formación filosófica.
Aquest article presenta la relació entre la filosofia i l'activitat de passejar, recollida ja per alguns autors antics i reviscuda amb més força en la nostra època. S'hi examina com diversos filòsofs han descrit aquesta relació i han intentat transmetre-la mitjançant diverses concepcions d'aquesta, des dels que menys vinculen el passeig amb l'activitat reflexiva fins als que ho fan amb més rigor i profunditat. A més, s'hi analitza si aquestes concepcions poden contribuir a la construcció d'un mètode filosòfic pedestre més específic, susceptible de ser aplicat amb rigor. En segon lloc, s'hi exposen i s'hi defineixen una sèrie de criteris sistemàtics defensant una concepció integral del passeig com a mètode filosòfic, és a dir, valorant tot el que pot aportar a la filosofia. Finalment, es conclou que aquest mètode no pot pertànyer a una branca filosòfica especialitzada, sinó a tota recerca i formació filosòfica.
This article looks at the relationship between philosophy and walking, already the subject of various classical writers and now enjoying a strong revival in our own times. It looks at how various philosophers have described this relationship and tried to explain it in different ways, from those who least link walking with reflective activity to those who link them more rigorously and deeply. In addition, it looks at whether these views can contribute to the construction of a more specific pedestrian philosophical method, capable of being applied rigorously. Second, a series of systematic criteria are laid out and defined, arguing for a global understanding of walking as a philosophical method; that is, assessing everything that can contribute to philosophy. Last, it concludes that such a method cannot belong to a particular branch of philosophy, but to all philosophical research and teaching.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados