L'entrevista: Eliseu Trenc, fronterer entre cultures

• Autores: Josep M. Muñoz i Lloret
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 486, 2022, pág. 20
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Eliseu Trenc Ballester (Maseras, País de Foix, 1944) és un historiador de l’art i professor de literatura hispànica francès, ja jubilat. És fill d’exiliats republicans, anarcosindicalistes, procedents de la Franja de Ponent. A París, on viu des dels deu anys, es va llicenciar, l’any 1968, en Lletres a la Sorbona. El 1980 es va llicenciar també en Història de l’Art. A la dècada dels 1970 va viure a Barcelona, on va entrar en contacte, a través de Jaume Sisa, amb la cultura underground del moment. Va fer-hi també la seva tesi de doctorat, Les Arts Graphiques de l’époque moderniste à Barcelone (1974), que d’aleshores ençà ha estat un llibre de referència en la matèria. Ha estat professor a l’Université de Haute-Bretagne, Rennes 2, a l’Université de la Sorbonne-Nouvelle, París III i a l’Université de Reims Champagne-Ardenne. Com a investigador, el seu camp principal de recerca és la Història de l’art català dels segles XIX i XX, amb un èmfasi especial en les arts gràfiques, el Modernisme i el Simbolisme, dels quals és un dels més grans especialistes. D’ençà del 1994 ha comissariat la major part de les exposicions del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de París-Sorbona.

    «El meu oncle, que era un home molt atlètic, va pujar a dalt de la cúpula del campanar d’Albelda i va intentar serrar la creu; tot i que no se’n va sortir, va posar la bandera anarquista al costat de la creu. I quan van entrar els feixistes, ningú no es va poder enfilar allà dalt i van haver d’abatre la bandera a trets de fusell.» «L’any 1938, just abans que entressin els feixistes, moltes famílies del poble van fugir, amb carros, cap a Barcelona. Allí, la CNT va posar la meva mare en contacte amb el pedagog anarquista, Félix Carrasquer, i ella el va ajudar en els seus projectes escolars.» «El maig del 68 representa un canvi profund. És clar que hi havia coses molt utòpiques, que no van funcionar. Però va ser un moment d’alliberament important. Després no sé què ha passat, amb el món: hem anat enrere, em sembla! I quan veus el que era això, et poses una mica nostàlgic.» «L’any 1971, en arribar a Barcelona, vaig conèixer en Jaume Sisa, amb qui vam ser molt amics. Ell estava molt interessat en la poesia francesa. En Pau Riba diu, i té raó, que en Sisa és un surrealista natural. Ells dos, el Pau Riba i en Sisa, eren els grans poetes d’aquell grup.»