Lo social y lo farmacéutico en tiempos de pandemia. Relatoría de los conversatorios de la Asociación Antropologies

• Autores: Associació Antropologies
• Localización: (con)textos: revista d'antropologia i investigació social, ISSN-e 2013-0864, Nº. 9, 2021, págs. 131-145
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Social and Pharmaceutical issues in pandemic times. Report of the conversations of the Anthropologies Association
  • Allò social i allò farmacèutic en temps de pandèmia. Relatoria dels conversatoris de l'Associació Antropologies
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Para este conversatorio sobre cómo se entreteje lo Social y lo Farmacéutico en estos tiempos de pandemia, se utilizó la noción de «mindful body» en la que Scheper-Hughes y Lock (1987:6-41) por la propuesta de una forma de análisis del cuerpo y la salud que puede ser aplicable al caso del uso de medicamentos. Se contextualizó el debate respecto a la «medicalización» y «farmaceuticalización» que se ha hecho evidente en nuestra sociedad debido a la pandemia. Desde las ciencias humanas y las ciencias farmacéuticas se enlazaron marcos teóricos de la antropología médica, la antropología del cuerpo y la experiencia farmacoterapéutica. Para argumentar la vinculación entre lo social y lo farmacéutico se usaron los libros “Social Lives of Medicines” de Whyte, Van der Geest y Hardon (2002) y “Medicines and Society” de Britten (2008), los cuales a su vez fueron propuestos en conversación con el enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva de Menéndez (2009) y con la perspectiva filosófica de Byung-Chul Han (2018) desarrollada en la obra “La sociedad del cansancio”. Este conversatorio se convirtió en un espacio de reflexión y debate que permitió escuchar los comentarios de los participantes desde distintas partes del mundo, así como desde enfoques de disciplinas académicas diversas. Estos encuentros dieron lugar a una visión más amplia y profunda de lo que la pandemia ha venido revelar, no solo como enfermedad física, sino en las dimensiones psicológica, emocional, social y política que confluyen en todas nosotras como seres humanos.

  • català

    Per a aquest conversatori sobre com s'entreteixeix allò social i allò farmacèutic en aquests temps de pandèmia, es va utilitzar la noció de «mindful body» en què Scheper-Hughes i Lock (1987:6-41) per la proposta d'una forma d'anàlisi del cos i la salut que pot ser aplicable al casde l’ús de medicaments. Es va contextualitzar el debat respecte a la «medicalització» i «farmaceuticalització» que s'ha fet evident a la nostra societat a causa de la pandèmia. Des de les ciències humanes i les ciències farmacèutiques es van relacionar marcs teòrics de l'antropologia mèdica, l'antropologia del cos i l'experiència farmacoterapèutica. Per argumentar la vinculació entre allò social i allò farmacèutic es van utilitzar els llibres “Social Lives of Medicines” de Whyte, Van der Geest i Hardon (2002) i “Medicines and Society” de Britten (2008), els quals van ser proposats en conversa amb l'enfocament relacional a l'estudi de la salut col·lectiva de Menéndez (2009) i amb la perspectiva filosòfica de Byung-Chul Han (2018) desenvolupada a l'obra “La societat del cansament”. Aquest conversatori es va convertir en un espai de reflexió i debat que va permetre escoltar els comentaris dels participants des de diferents parts del món, així com des d'enfocaments de disciplines acadèmiques diverses. Aquestes trobades van donar lloc a una visió més àmplia i profunda del que la pandèmia ha revelat, no només com a malaltia física, sinó en les dimensions psicològica, emocional, social i política que conflueixen en totes nosaltres com a éssers humans.

  • English

    For this discussion on how the Social and the Pharmaceutical issues are interwoven in these times of pandemic, the notion of "mindful body" was used in which Scheper-Hughes and Lock (1987: 6-41) proposed a form of analysis of the body and the health that can be applicable to the case of the use of medicines. The debate regarding the "medicalization" and "pharmaceuticalization" that has become evident in our society due to the pandemic was contextualized. From the human sciences and the pharmaceutical sciences, theoretical frameworks of medical anthropology, the anthropology of the body and the medication experience were linked. To argue the link between the social and the pharmaceutical, the books "Social Lives of Medicines" by Whyte, Van der Geest and Hardon (2002) and "Medicines and Society" by Britten (2008) were used, which were proposed in conversation with the relational approach in the study of collective health by Menéndez (2009) and with the philosophical perspective of Byung-Chul Han (2018) developed in the book “The Burnout Society”. This discussion became a space for reflection and debate that made it possible to listen to the comments of the participants from different parts of the world, as well as from different academic disciplines. These meetings gave rise to a broader and deeper vision of what the pandemic has revealed, not only as a physical disease, but also in the psychological, emotional, social and political dimensions that converge in all of us as human beings.