Resumen de La fuerza cultural de la experiencia con la medicación. Una reflexión autoetnográfica desde la perplejidad
- español
Siguiendo la introducción de Renato Rosaldo sobre “aflicción y la ira de los cazadores de cabezas ilongotes” se realiza una reflexión autoetnográfica del concepto de fuerza cultural de las emociones vinculándolo al concepto de experiencia con la medicación. Esta reflexión teórica se realiza en primera persona a través de episodios con intensidad emocional vividos por la autora farmacéutica y antropóloga, quien, desde la reflexividad de su doble mirada, establece las relaciones entre conceptos de la práctica de los cuidadosfarmacoterapéuticos y de la antropología de la salud. Situada entre los límites difusos de una breve historia de vida y un ensayo autoetnográfico, esta reflexión aprovecha estas metodologías cualitativas para generar conocimientos prácticos y narrar emociones vividas compatibles con lo que significa experimentar lo farmacéutico en términos intersubjetivos. También es un ejercicio narrativo que permite enfrentar la fuerza cultural de una emoción, la perplejidad. La autora se reubica desde la individualidad de las emociones, hacia la experiencia con la medicación como aprendizaje colectivo. Señala que entiende la experiencia con los medicamentos como un producto cultural y que la experiencia de la medicación no es individual sino colectiva. Progresivamente va descubriendo el campo de fuerzas donde se elabora el hecho social de usar medicamentos, consciente de la importancia de reconocer el cuidado contextualizado que supone la práctica del «Pharmaceutical Care». A lo largo de la introspección y la asimilación de conceptos y vivencias que narra la autora, se van revelando las claves para comprender lo que significa la fuerza cultural de la experiencia con la medicación.
- English
An autoethnographic reflection is carried out based on the concept of cultural force of emotions linking it to the concept of medication experience. The introduction by Renato Rosaldo on “Grief and a Headhunter's Rage. The Rage in Ilongot Grief” published in his book "Culture and Truth: The Remaking of Social Analysis" has been followed to describe this theoretical reflection. This reflection is written in the first person, through episodes with emotional intensity lived by the author, who is a pharmacist and an anthropologist at the same time. From the reflexivity of her double point of view, she establishes the relationships between concepts Pharmaceutical Care Practice and Medical Anthropology. Situated between the blurred boundaries of a short life story and an autoethnographic essay, this reflection takes advantage of these qualitative methodologies to generate practical insights and narrate lived emotions compatible with the meaning of medication experience in intersubjective terms. This essay is a narrative exercise, as well, because it allows her to confront the cultural force of an emotion, the perplexity. The author relocates from individual emotions to the medication experience as collective learning. She points out that she understands the medication experience as a cultural and collective product. She progressively discovers the field of forces where the social fact of using drugs is elaborated. She recognizes the contextualized care that the practice of Pharmaceutical Care implies. Throughout the introspection and assimilation of concepts andexperiences narrated by the author, the keys to understanding what the cultural force of the medication experience means are revealed.
- català
Seguint la introducció de Renato Rosaldo sobre la "aflicció i la ira dels caçadors de caps ilongotes" es realitza una reflexió autoetnogràfica del concepte de força cultural de les emocions vinculant-ho amb el concepte d'experiència amb la medicació. Aquesta reflexió teòrica es realitza en primera persona a través d'episodis amb intensitat emocional viscuts per l'autora farmacèutica i antropòloga, qui des de la reflexivitat de la seva doble mirada, estableix les relacions entre conceptes de la pràctica de les cures farmacoterapèutiques i de l'antropologia de la salut. Situada entre els límits difusos d'una breu història de vida i un assaig autoetnogràfic, aquesta reflexió aprofita aquestes metodologies qualitatives per generar coneixements pràctics i narrar emocions viscudes compatibles amb allò que significa experimentar allò farmacèutic en termes intersubjectius. També és un exercici narratiu que permet fer front a la força cultural d'una emoció, la perplexitat. L'autora es reubica des de la individualitat de les emocions, cap a l'experiència amb la medicació com a aprenentatge col·lectiu. Apunta que entén l'experiència amb els medicaments com a producte cultural i que l'experiència de la medicació no és individual sinó col·lectiva. Progressivament va descobrint el camp de forces on s'elabora el fet social d'usar medicaments, conscient de la importància de reconèixer la cura contextualitzada que suposa la pràctica del «Pharmaceutical Care». Al llarg de la introspecció i l'assimilació de conceptes i vivències que narra l'autora, es van revelant les claus per comprendre què significa la força cultural de l'experiència amb la medicació.
