Resumen de (Des)control diabético: controversias en las prácticas terapéuticas de la diabetes mellitus tipo 2
- español
Pese al foco de atención sanitaria sobre la diabetes en España, hay numerosos estudios que demuestran que un elevado porcentaje de la población diagnosticada de diabetes mellitus tipo 2 (DM2), aun estando bajo seguimiento médico y recibir tratamiento farmacológico, no logra alcanzar el criterio de control terapéutico establecido. El proceso de investigación en que se basa este artículo inició con la colaboración en un estudio transversal descriptivo realizado con farmacéuticos, en el ámbito de la farmacia comunitaria. En esta fase inicial se halló una elevada tasa de “descontrol glucémico” (40% de los participantes), al mismo tiempo que la mayoría de los participantes afirmaron tener un control total o parcial de la enfermedad. La controversia dio lugar a una segunda fase de exploración de hipótesis explicativas para el llamado “problema del (des)control diabético”; esta vez planteado y realizado por la autora del artículo, desde la perspectiva antropológica y mediante metodología etnográfica. Fueron entrevistados 9 de los participantes en el primer estudio, así como se revisaron las principales Guías de Práctica Clínica y Farmacéuticas del mismo ámbito geográfico. El trabajo permitió constatar la distancia abismal entre ambas perspectivas respecto al control, los objetivos, la evaluación y la terapia para la DM2; así como detectar las limitaciones tanto descriptivas como explicativas ya no sólo de la perspectiva, sino también de la epistemología biomédica-farmacéutica hegemónica. La herencia biomédica de la primera fase del estudio junto con el carácter reflexivo de la investigación etnográfica supuso que el proceso mismo de la investigación estuviera liderado por una serie de batallas, controversias y evoluciones epistemológicas constantes. Este artículo expone los principales resultados del estudio entretejidos a su vez, con las reflexiones epistemológicas que subyacen a los mismos.
- català
Malgrat el focus d'atenció sanitària sobre la diabetis a Espanya, hi ha nombrosos estudis que demostren que un elevat percentatge de la població diagnosticada de diabetis mellitus tipus 2 (DM2), tot i estar rebent seguiment mèdic i tractament farmacològic, no aconsegueix assolir el criteri de control terapèutic establert. El procés de recerca en què es basa aquest article va iniciar amb un estudi transversal descriptiu realitzat en col·laboració amb farmacèutics, en l'àmbit de la farmàcia comunitària. En aquesta fase inicial es va trobar una elevada taxa de "descontrol glucèmic" (40% dels participants), mentre que la majoria dels participants afirmaven tenir un control total o parcial de la malaltia. La controvèrsia va dur a una segona fase d'exploració d'hipòtesis explicatives per a l'anomenat "problema del (des)control diabètic"; aquest cop plantejada i realitzada per l'autora de l'article, des de la perspectiva antropològica i mitjançant metodologia etnogràfica. Es varen entrevistar 9 dels participants del primer estudi i es van revisar les principals guies de pràctica clínica i farmacèutica del mateix àmbit geogràfic. El treball va permetre constatar la distància abismal entre ambdues perspectives respecte al control, els objectius, avaluació i la teràpia per a la DM2. Alhora, es van detectar les limitacions tant descriptives com explicatives ja no només de la perspectiva, sinó també de l'epistemologia biomèdica-farmacèutica hegemònica. L'herència biomèdica de la primera fase de la recerca junt amb el caràcter reflexiu de l’investigació etnogràfica va suposar que el mateix procés de recerca estigués liderat per una sèrie de batalles, controvèrsies i evolucions epistemològiques constants. Aquest article exposa els principals resultats de l'estudi alhora que les reflexions epistemològiques subjacents.
- English
Despite the health care focus on diabetes in Spain, numerous studies show that there is an elevated percentage of the proportion of the population diagnosed with type 2 diabetes mellitus (DM2) who do not achieve theestablished criteria of therapeutic control, even while they are under medical observation and receiving pharmacological treatment. This paper is based on a research process which began with a descriptive cross-sectional study carried out with pharmacists, in the field of community pharmacy. In this initial phase, a high rate of "glycemic uncontrolled" was found (40% of the participants), while most of the participants claimed to have total or partial control of the disease. The controversy led to a secondresearch phase: exploring explanatory hypotheses for the so-called "(un)controlled diabetes issue". This time the study was designed and carried out by the paper’s author, from an anthropological perspective and through ethnographic methodology. Nine of the participants from the first study were interviewed and the main Clinical Practice and Pharmaceutical Guidelines of the same geographical area were reviewed. The work allowed for (1) the verification of the abysmal distance between people and biomedical perspectives regarding DM2 control, goals, evaluation and therapy; and (2) the detection of both the descriptive and explanatory limitations of the hegemonic biomedical-pharmaceutical standpoint and epistemology. The research itself constantly found deep epistemological "battles" due to the biomedical initial approach followed by ethnographic reflexivity. This article collects the main research results intertwined with the epistemological reflections that underlie them.
