Medicalización y medicamentalización de la vida como estrategia biopolítica en las sociedades patriarcapitalistas

• Ximena Lagos Morales ^[1]
  1. [1] Universidad Austral de Chile

     Universidad Austral de Chile

     Valdivia, Chile

     
• Localización: (con)textos: revista d'antropologia i investigació social, ISSN-e 2013-0864, Nº. 9, 2021, págs. 19-33
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Medicalization and medicamentalization of life as a biopolitical strategy in patriarcapitalist societies
  • Medicalització i medicamentalització de la vida com a estratègia biopolítica a les societats patriarcapitalistes
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El objetivo de este ensayo es reflexionar sobre las implicancias del suicidio feminicida como hecho individual, social y biopolítico, en base a un ejercicio reflexivo y la tensión entre distintos autores que han abordado esta temática. Se propone leer la historia de vida de Josefa en la novela “Tres mil viajes al sur” de Manuel Machuca, en clave biopolítica y desde el concepto de suicidio feminicida acuñado por Diana Russell y trabajado extensamente por Rita Laura Segato. En las historias que relata el autor se evidencian las múltiples opresiones que atraviesan las historias de mujeres. Se explicita una violencia sistémica amparada en el orden patriarcal, colonial y capitalista de nuestros tiempos y un modelo de cuidados y práctica clínica como dispositivos de control social. Se reconoce cómo la medicalización y medicamentalización de nuestras vidas, producida y reproducida desde el actual modelo médico hegemónico, favorece y acentúa todas aquellas violencias estructurales que hoy persisten. Lejos de pretender una simplificación de un debate complejo, siempre vigente, como es aquel respecto del suicidio y más aún, del suicidio feminicida, compartir esta reflexión es un intento por abrir espacios de diálogo reflexivo y acción colectiva en torno a las implicancias biopolíticas de la práctica asistencial.

  • català

    L'objectiu d'aquest assaig és reflexionar sobre les implicacions del suïcidi feminicida com a fet individual, social i biopolític, sobre la base d'un exercici reflexiu i la tensió entre diferents autors que han abordat aquesta temàtica. Es proposa llegir la història de vida de Josefa a la novel·la “Tres mil viatges al sud” de Manuel Machuca, en clau biopolítica i des del concepte de suïcidi feminicida encunyat per Diana Russell i treballat extensament per Rita Laura Segato. A les històries que relata l'autor s'evidencien les múltiples opressions que travessen les històries de dones. S'explicita una violència sistèmica emparada a l'ordre patriarcal, colonial i capitalista dels nostres temps i un model de cures i pràctica clínica com a dispositius de control social. Es reconeix com la medicalització i medicamentalització de les nostres vides, produïda i reproduïda des de l'actual model mèdic hegemònic, afavoreix i accentua totes les violències estructurals que avui persisteixen. Lluny de pretendre una simplificació d'un debat complex, sempre vigent, com és aquell respecte del suïcidi i, més encara, del suïcidi feminicida, compartir aquesta reflexió és un intent d’obrir espais de diàleg reflexiu i d’acció col·lectiva al voltant de les implicacions biopolítiques de la pràctica assistencial.

  • English

    The aim of this essay is to reflect on the implications of feminicidal suicide as an individual, social and biopolitical fact, based on aa reflexive exercise and the struggle between different authors who have addressed this issue. It is proposed to read the life story of Josefa in the novel "Three thousand trips to the south" by Manuel Machuca, in a biopolitical key and using the concept of feminicidal suicide coined by Diana Russell and extensively worked by Rita Laura Segato. In the stories that the author tells, the multiple oppressions that women's stories go through are evident. A systemic violence protected in the patriarchal, colonial and capitalist order of our times and a model of care and clinical practice as social control devices is made explicit. It is recognized how the medicalization and medicamentalization of our lives, produced and reproduced from the current hegemonic medical model, favors, and accentuates all those structural violence that today persist. Far from trying to simplify a complex debate, always in force, such as that regarding suicide and even more so, feminicidal suicide, sharing this reflection is an attempt to open spaces for reflective dialogue and collective action around the biopolitical implications of the healthcare practice.