La adherencia farmacoterapéutica: de la obediencia al conocimiento, la ética y la cultura

• Autores: Francisco Martínez Granados
• Localización: (con)textos: revista d'antropologia i investigació social, ISSN-e 2013-0864, Nº. 9, 2021, págs. 1-18
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • L'adherència farmacoterapèutica: de l'obediència al coneixement, l'ètica i la cultura
  • Drug therapy adherence: from obedience to knowledge, ethics, and culture
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La adherencia terapéutica a los fármacos continúa ejerciéndose en los sistemas sanitarios desde el dogma y el paternalismo degenerando en ocasiones en el castigo, la coacción o el miedo y relegando al paciente a posicionarse en términos de obediencia o desobediencia. Una actualización del paradigma teórico en salud favorecería una aproximación multicultural a la gestión del disenso que supone la falta de adherencia a los tratamientos farmacológicos. Las prácticas antropológicas y artísticas permitirían la exploración de los significados en pugna que subyacen a los procesos en salud. La conflictividad, lejos de ser una instancia de riesgo para la desobediencia, constituye un fenómeno generador de conocimiento y cultura que puede ser incorporado a las prácticas sanitarias, con el fin de gestionar de una forma ética la salud de las comunidades. En el presente artículo se introducen recursos conceptuales y propuestas teóricas que quizás sirvan para desbloquear situaciones frustradas en las que nos vemos implicados cotidianamente, deshabitando un espacio regido por la obediencia y el dogma, y situándonos en el mundo selvático de los significados y el conocimiento como camino para salvaguardar la ética en las terapias farmacológicas. Los estudios del campo de la salud que han abordado las causas posibles detrás de esta considerable falta de adherencia por parte de la población, las sitúan en la esfera de la “subjetividad” de los consumidores y usuarios. Algunos autores mencionan la “experiencia farmacoterapéutica”, definida como la suma de todos los eventos y vivencias asociadas a la medicación a lo largo de la vida, como el factor más determinante sobre la conducta de tomar medicamentos crónicamente. Otros mencionan el “sistema de creencias y valores” hacia los medicamentos como el mayor determinante sobre la “actitud” de consumirlos. Estos hallazgos vislumbran un determinismo “cultural” hacia la conducta de tomar medicamentos crónicos, lo cual sitúa las estrategias de intervención sobre adherencia en el seno de lo sociocultural. Al mismo tiempo las intervenciones deben ser éticas y respetuosas si aspiran a ser terapéuticas.

  • català

    L'adherència terapèutica als fàrmacs continua exercint-se en els sistemes sanitaris des del dogma i el paternalisme degenerant en ocasions en el càstig, la coacció o la por i relegant al pacient a posicionar-se en termes d'obediència o desobediència. Una actualització del paradigma teòric en salut afavoriria una aproximació multicultural a la gestió del dissens que suposa la falta d'adherència als tractaments farmacològics. Les pràctiques antropològiques i artístiques permetrien l'exploració dels significats en la lluita que subjeuen als processos en salut. La conflictivitat, lluny de ser una instància de risc per a la desobediència, constitueix un fenomen generador de coneixement i cultura que pot incorporar-se a les pràctiques sanitàries, amb la finalitat de gestionar una forma ètica de la salut de les comunitats. En el present article s'introdueixen recursos conceptuals i propostes teòriques que s'han de preguntar per a desbloquejar situacions frustrades en les que ens veiem implicats quotidianament, deshabitant un espai regit per l'obediència i el dogma, i situant-nos al món dels selvàtics dels significats com a camí per a salvaguardar l'ètica en les teràpies farmacològiques. Els estudis del campo de la salut que han abordat las causes possibles darrere d’aquesta considerable falta de adherència per part de la població, las situen a l'esfera de la “subjectivitat” dels consumidors i usuaris. Alguns autors mencionen la “experiència farmacoterapèutica”, definida com la suma de tots els esdeveniments i vivències associades a la medicació al llarg de la vida, com el factor més determinant sobre la conducta de prendre medicaments crònicament. Altres mencionen el “sistema de creences i valors” cap als medicaments com el major determinant sobre la “actitud” de consumir-los. Aquestes troballes albiren un determinisme “cultural” cap a la conducta de prendre medicaments crònics, ubicant les estratègies d'intervenció sobre l'adherència en el si d’allò sociocultural. Al mateix temps les intervencions han de ser ètiques i respectuoses si aspiren a ser terapèutiques.

  • English

    The therapeutic adherence to drugs continues to be exercised by the health systems with dogma and paternalism, degenerating sometimes into punishment, coercion or fear and relegating the patient to position themselves in terms of obedience or disobedience. An update of the theoretical paradigm in health would favor a multicultural approach to the management of dissent that implies a lack of adherence to pharmacological treatments. Anthropological and artistic practices would allow the exploration of the conflicting meanings that underlie health processes. Conflict, far from being an instance of risk for disobedience, is a phenomenon that generates knowledge and culture that can be incorporated into health practices, in order to manage the health of communities in an ethical way. In this article, conceptual resources and theoretical proposals are introduced that may serve to unlock frustrated situations in which we are involved daily, excluding ourselves from a space governed by obedience and dogma, and placing us in a jungled world of meanings and knowledge as a way of saving an ethical use of drug therapies. Health studies that have addressed the possible causes behind this lack of adherence by the population, place them in the sphere of the “subjectivity” of consumers and users. Some authors mention the "pharmacotherapeutic experience", defined as the sum of all the events and experiences associated with medication throughout life, as the most determining factor on the behavior of taking medications chronically. Others mention the "belief and value system" towards drugs as the major determinant of the "attitude" to consume them. These findings suggest a “cultural” determinism towards the behavior of taking chronic medications, which places the intervention strategies on adherence within the socio-cultural sphere. At the same time, interventions must be ethical and respectful if they aspire to be therapeutic.