El budisme s’ha expandit per tot el món en forma de tot un plegat d’escoles i branques. Als països occidentals, la trobada entre la modernitat i el budisme s’ha traduït en un producte cultural heterogeni anomenat ‘budisme modern’. Per a diversos autors, això suposa una invenció recent, molt diferent del budisme tradicional. Però, és el budisme modern una excepció a la història del budisme? Aquest article reflexiona de manera crítica sobre aquesta qüestió, utilitzant la noció de ‘traducció cultural’ i, per a això, presenta un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus. Un és un monjo català i l’altre és un abat alemany que viu al Japó. Es considera que les interpretacions i les traduccions culturals de les idees i de les pràctiques budistes estan influïdes pels antecedents del budisme modern i per les trajectòries biogràfiques personals i individuals d’ambdós monjos. Es defensarà que les traduccions culturals descrites al budisme modern no són una excepció, sinó una interpretació previsible.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados