Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de El discurso de Arthur Schopenhauer en el arte de insultar. La traducción como experiencia estética

Isabel Serra Pfennig

  • español

    Arthur Schopenhauer (1788-1860) admirador de Immanuel Kant y de nuestros ilustres escritores: Calderón de la Barca y Baltasar Gracián, de quien tradujo el Oráculo Manual, representa uno de los máximos exponentes alemanes sobre el pesimismo metafísico. En la segunda década del siglo XX tanto Friedrich Nietzsche, como Thomas Mann así como Thomas Bernhard quedaron fascinados por las tesis de Schopenhauer, en las que afirmaba que el sufrimiento lo domina todo. En estas páginas analizaremos la traduc-ción de una de sus obras El arte de insultar (Die Kunst zu beleidigen). El insulto, según Schopenhauer no deriva de conceptos groseros y vulgares, ni con la finalidad de injuriar, sino sirve como recurso cuando el arte de la argumentación no prospera y queda anulada.Tal y como manifiesta Franco Volpi en la introducción de El arte de insultar, esta obra es el complemento de El arte de tener razón, cuya finalidad sirve para vencer dialécticamente al oponente en una discusión tanto para afirmaciones verdaderas como falsas. El discurso de las ofensas, insultos e improperios según el ideario de Schopenhauer, se reavivan y prosperan y tienen validez hasta en nuestra más reciente actualidad. Los aforismos y los ensayos de Schopenhauer aportan un claro acierto ante una sociedad debilitada por los acontecimientos sociales. Además, Schopenhauer orienta su filosofía hacía la comprensión pragmática del vivir.

  • català

    Arthur Schopenhauer (1788-1860) admirador d'Immanuel Kant i dels il·lustres escriptors espanyols: Calderón de la Barca i Baltasar Gracián, de qui va traduir l'oracle manual, representa un dels màxims exponents alemanys sobre el pessimisme metafísic. A la segona dècada del segle XX tant Friedrich Nietzsche com Thomas Mann, així com Thomas Bernhard van quedar fascinats per les tesis de Schopenhauer, en les quals afirmava que el patiment ho domina tot. En aquestes pàgines analitzarem la traducció d'una de les seves obres, L'art d'insultar (Die Kunst zu beleidigen). L’insult, segons Schopenhauer, no deriva de conceptes grollers i vulgars, ni té la finalitat d’injuriar, sinó que serveix com a recurs quan l’art de l’argumentació no prospera i queda anul·lada.Tal com manifesta Franco Volpi a la introducció de L'art d'insultar, aquesta obra és el complement de L'art de tenir raó, la finalitat del qual serveix per vèncer dialècticament l'oponent en una discussió tant per a afirmacions veritables com falses. El discurs de les ofenses, insults i improperis, segons l'ideari de Schopenhauer, es revifa, prospera i té validesa fins a la nostra més recent actualitat. Els aforismes i els assajos de Schopenhauer aporten un clar encert davant d'una societat debilitada pels esdeveniments socials. A més, Schopenhauer orienta la seva filosofia cap a la comprensió pragmàtica del viure.

  • English

    Arthur Schopenhauer (1788-1860), admirer of Immanuel Kant and of the Spanish illustrious writers: Calderón de la Barca and Baltasar Gracián, from whom he translated the Manual Oracle, represents one of the greatest German exponents of metaphysical pessimism. In the second decade of the 20th century, Friedrich Nietzsche, Thomas Mann and Thomas Bernhard were fascinated by Schopenhauer's thesis, in which he stated that suffering dominates everything. In these pages we will analyse the translation of one of his works The Art of Insulting (Die Kunst zu beleidigen). The insult, according to Schopenhauer, does not derive from rude and vulgar concepts, or with the purpose of insulting, but rather serves as a resource when the art of argumentation does not prosper and is nullified.As Franco Volpi states in the introduction to The Art of Insulting, this work is the complement of The Art of Being Right, whose purpose serves to dialectically defeat the opponent in a discussion for both true and false statements. The discourse of offenses, insults and insults according to Schopenhauer's ideology, are revived and prosper and are valid even in our most recent present time. Schopenhauer's aphorisms and essays provide a clear success in the face of a society weakened by social events. In addition, Schopenhauer orients his philosophy towards the pragmatic understanding of living.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus