La no-ficción latinoamericana: del documental interactivo al documental transmedia

• Lovato, Anahí ^[1] ; Irigaray, Fernando ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional de Rosario

     Universidad Nacional de Rosario

     Argentina

     
• Localización: Hipertext.net: Revista Académica sobre Documentación Digital y Comunicación Interactiva, ISSN-e 1695-5498, Nº. 23, 2021 (Ejemplar dedicado a: Latin American non-fiction: from interactive to transmedia documentary)
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • La no-ficció llatinoamericana: del documental interactiu al documental transmèdia
  • Latin American non-fiction: from interactive to transmedia documentary
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En las últimas décadas, diversos procesos de convergencia digital y tecnológica hicieron posible la mutación de los formatos narrativos y la aparición de nuevas especies en el campo de la comunicación. Las narrativas de no-ficción no resultaron ajenas a estas transformaciones. Muy por el contrario, muchos proyectos documentales y periodísticos comenzaron a asumir formas interactivas y transmediales, experimentando con múltiples lenguajes, desarrollando estrategias participativas e historias que se expanden en diversas plataformas y soportes. En Latinoamérica, el campo de la no ficción exhibe profundas raíces, sostenidas en la pluma de sus grandes cronistas y en las producciones audiovisuales de sus escuelas de documental político y social. Esta huella de identidad puede rastrearse igualmente en los formatos interactivos, en ocasiones mencionados como webdocs, idocs, documentales multimedia interactivos e incluso en proyectos transmedia, de corte documental o periodístico. El documental interactivo y transmedia en América Latina tiene ya más de dos décadas de desarrollo y consolidación. A lo largo de su extensa geografía es posible reconocer algunos polos de producción muy activos en la búsqueda de formatos innovadores y en la experimentación con nuevas tecnologías para narrar historias del orden de lo real. El presente número de Hipertext.net propone una mirada crítica que permita mapear el estado de la cuestión, historizando sus producciones, analizando sus características intrínsecas, revisando sus experiencias de diseño narrativo, circulación y consumo, e identificando asimismo los desafíos y oportunidades que se presentan para la no-ficción interactiva y transmedia en esta región del mundo. 

  • català

    En les últimes dècades, diversos processos de convergència digital i tecnològica han fet possible la mutació dels formats narratius i l’aparició de nous espècimens en el camp de la comunicació. Les narratives de no-ficció no s’han mantingut alienes a aquestes transformacions. Molt al contrari, molts projectes documentals i periodístics han començar a assumir formes interactives i transmedials, experimentant amb múltiples llenguatges, desenvolupant estratègies participatives i relats que s’expandeixen en diverses plataformes i suports. A Llatinoamèrica, el camp de la no-ficció compta amb profundes arrels, sostingudes en la ploma dels seus grans cronistes i en les produccions audiovisuals de les seves escoles de documental polític i social. Aquesta empremta d’identitat es pot rastrejar en els formats interactius, anomenats també com webdocs, iDocs, documentals multimèdia interactius i fins i tot en projectes transmèdia, de caire documental o periodístic.El documental interactiu i transmèdia a Amèrica Llatina té ja més de dues dècades de desenvolupament i consolidació. Al llarg de la seva extensa geografia és possible reconèixer alguns pols de producció molt actius en la recerca de formats innovadors i en l’experimentació amb noves tecnologies per narrar històries de l’ordre de la realitat. El present número de Hipertext.net proposa una mirada crítica que permeti cartografiar l’estat de la qüestió, revisar històricament les seves produccions, analitzant les seves característiques intrínseques, revisant les seves experiències de disseny narratiu, circulació i consum, així com identificant els desafiaments i oportunitats que es presenten per a la no-ficció interactiva i transmèdia en aquesta regió del món.

  • English

    In recent decades, several processes of digital and technological convergence have made possible the mutation of narrative formats and the appearance of new forms in the field of communication. Non-fiction narratives were not alien to these transformations. On the contrary, many documentary and journalistic projects began to assume interactive and transmedia formats and involved experimentation with multiple languages, the development of participatory strategies and stories that spread across different platforms and media. In Latin America, non-fiction has deep roots, sustained in the writing of its great chroniclers and in the audiovisual productions of its schools of political and social documentary. This stamp of identity can also be traced in interactive formats, sometimes referred to as webdocs, idocs, interactive multimedia documentaries and even in documentary or journalistic transmedia projects.  Interactive and transmedia documentary in Latin America has now been under development and in consolidation for over two decades. Throughout the continent’s extensive geography, it is possible to recognize some production poles that are very active in the search for innovative formats and in experimentation with new technologies to tell stories of the order of reality. This issue of Hipertext.net proposes a critical perspective from which to map the state of the art while historicizing documentary productions, analyzing their intrinsic characteristics, reviewing their experiences of narrative design, circulation, and consumption, and identifying the challenges and opportunities that arise for interactive and transmedia non-fiction in this region of the world.