Enganxar-se al grup, enganxar-se al teatre

• Autores: Nadia Banegas Fabregat
• Localización: Anuari de la Joventut de les Illes Balears, ISSN-e 2605-5139, Nº. 2021, 2021, págs. 335-342
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Adaptarnos al cambio como única solución a la superación de las diferentes crisis que nuestra sociedad va sorteando desde finales del siglo pasado hasta ahora. Una sociedad que cada vez está más infantilizada imbuida en la cultura de la eterna juventud. Donde las nuevas tecnologías parecen absorbernos y sustituir todo contacto entre nosotros al modo tradicional pero en la que todavía quedan rincones a los que aferrarnos. Un espacio donde el poder mirarnos sin pantallas de por medio es primordial. Donde el importante es el otro: el grupo por encima de uno mismo. Y al que los jóvenes de hoy en día se aferran para poder ser ellos mismos y no esconderse de la opinión pública, de la opinión de su grupo de amigos del instituto o de sus familiares. El teatro con su contacto directo, donde las emociones verdaderas son imprescindibles, donde las miradas y los abrazos nos envuelven como cálidas mantas en contraposición a la frialdad de nuestros móviles y de las promesas de amistad convertidos en likes de las redes sociales más de moda.

  • català

    Adaptar-nos al canvi com a única solució per superar les diferents crisis per les quals travessa la nostra societat des de finals del segle passat fins ara. Una societat que cada vegada està més infantilitzada immersa en la cultura de l’eterna joventut, on les noves tecnologies sembla que ens absorbeixin i substitueixin tot contacte entre nosaltres a la manera tradicional, però on encara queden racons als quals aferrar-nos. Un espai on poder mirar-nos sense pantalles pel mig és primordial. On l’important és justament l’altre: el grup per sobre d’un mateix. I és al grup on els joves d’avui en dia s’agafen per poder ser ells mateixos i no haver-se de amagar de l’opinió pública, de l’opinió dels seus grups d’amics, de l’institut o els seus familiars. El teatre amb el seu contacte directe, on les emocions veritables són imprescindibles, on les mirades i les abraçades ens envolten com a mantes càlides en contraposició a la fredor dels nostres mòbils i de les promeses d’amistat convertides en likes de les xarxes socials més de moda