Alberto García Ortega, Francisco Javier Montañez Campos
La oftalmoplejia internuclear se manifiesta como una limitación de ipsilateral a la lesión en la aducción acompañada de un nistagmus en la abducción del ojo contralateral. La convergencia está conservada. La lesión se encuentra en el fascículo longitudinal medial del tronco cerebral. La etiología más habitual es la isquémica, seguida de la desmielinizante, aunque el resto de las etiologías no son infrecuentes. En adultos jóvenes, la aparición de una oftalmoplejia internuclear es altamente sugestiva de enfermedad autoinmune desmielinizante; especialmente si cursa con afectación bilateral y durante los meses de primavera y verano.
L’oftalmoplegia internuclear es manifesta com una limitació ipsilateral a la lesió en l’aducció acompanyada d’un nistagme en l’abducció de l’ull contralateral. La lesió es troba en el fascicle medial longitudinal del tronc cerebral. L’etiologia més comuna és la isquèmica, seguida de la desmielinitzant; tot i que la resta d’etiologies no són infreqüents. En adults joves, l’aparició d’una oftalmoplegia internuclear és altament suggestiva d’una malaltia autoimmune desmielinitzant, especialment si cursa amb afectació bilateral i en els mesos de primavera i estiu.
Internuclear ophthalmoplegia manifests as an ipsilateral adduction paresis and contralateral abduction nistagmus. The disease involves the medial longitudinal fasciculus in the brainstem. The most common etiology is ischemic followed by demyelinating disease, although unusual cases are not rare. In young adults, an internuclear ophthalmoplegia is highly suggestive of demyelinating autoimmune disease; particularly if presents with bilateral involvement and during spring and summer months.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados