Reconstruint contextos històrics. Les ciutats alemanyes i el cas de Lübeck

• Michele Caja ^[1]
  1. [1] Politecnico de Milano, Italia
• Localización: ANUARI d’Arquitectura i Societat, ISSN-e 2792-7601, ISSN 2792-7598, Nº. 1, 2021, págs. 38-58
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Reconstructing historical context. German cities and the case of Lübeck
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La més o menys plausible reconquesta de la imatge històrica construïda segle rere segle i violentament eliminada per la guerra i les intervencions de caire infrastructural de les següents dècades, planteja preguntes cabdals i ineludibles en l’actual debat sobre contextos històrics i en la relació entre allò vell i allò nou, més enllà d’una noció d’autenticitat que encara és massa indeterminada. És precisament en aquest marc on trobem l’explicació per les intervencions de reconstrucció en Alemanya, considerades ací com respostes madures i conscients a una nova fase reconstructora de centres històrics. Dins de la història de la reconstrucció, són, per tant, paradigmàtiques per les preguntes que suggereixen, però també per les solucions concretes que ofereixen en la seua relació dialèctica entre còpia i reinterpretació. Per aquesta raó, no poden ser tractades com a simples casos de reconstrucció estilística, sinó que han de ser avaluades com a projectes genuïns d’arquitectura contemporània. El reviscolat de l’estructura mínima del parcellarium, que sovint a requerit la demolició de grans complexos edificats entre les dècades dels seixanta i dels vuitanta del segle XX, es converteix en el comú denominador d’aquestes experiències recents. El model mixt adoptat en aquests casos està basat en la coexistència de Leitbauten i de Neubauten, és a dir, edificis pilots reconstruïts d’acord amb els originals i en nous edificis inspirats pels originals.

  • English

    The more or less plausible reconquest of the historical image built up over the centuries – violently removed by the war and the infrastructural interventions of the following decades – poses central, inescapable questions in the current debate on historical contexts and on the relationship between old and new, beyond a still too indeterminate notion of authenticity. It is precisely within this image that the reconstruction interventions in Germany, considered here as mature and conscious responses to a new reconstructive phase of historical centres, can be explained. Within the history of reconstruction, they are thus paradigmatic for the questions they raise, but also for the concrete solutions they offer, in their dialectical relationship between copy and reinterpretation. For this reason, they cannot be treated as simple cases of stylistic reconstruction, but need to be assessed as genuine projects of contemporary architecture. The revival of the minute structure of the parcellarium, which has often required the demolition of large building complexes built between the 1960s and 1980s, becomes the common denominator of these recent experiences. The mixed model adopted in these cases is based on the coexistence of Leitbauten and Neubauten – pilot buildings reconstructed in the same way as the original ones and new buildings inspired by the existing ones.