Historical Comparison of the Politics of Historical Memory in Germany and Spain

• Tibisay Navarro-Mana ^[1]
  1. [1] University of Minnesota

     University of Minnesota

     City of Minneapolis, Estados Unidos

     
• Localización: Revista humanitats, ISSN-e 2604-0530, ISSN 2565-1811, Nº. 5, 2021
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Los hechos violentos del siglo XX no sólo forman parte de la historia, sino que también forman parte de las identidades y recuerdos de muchos supervivientes, autores, vecinos y miembros de su familia. Tras los regímenes fascistas y dictatoriales, acontecimientos de violencia masiva y genocidios, muchos estudiosos han planteado la cuestión de qué se ha hecho y cómo deberían preservarse los recuerdos de estos hechos violentos y su papel en los países europeos actuales. Este artículo explora los distintos enfoques de la memoria histórica y la reconciliación en España después de la guerra civil española y la represión franquista y en Alemania después del Holocausto. Estos dos países se han considerado modelos opuestos a la memoria histórica: mientras que Alemania sigue siendo el 'paradigma' de la preservación de la memoria, España se ve a menudo como el país del olvido. Comparar las estrategias adoptadas por los gobiernos de España y Alemania puede ayudar a comprender los retos y complejidades de la preservación de la memoria histórica después de un acontecimiento histórico traumático, así como su influencia en las actuales identidades y políticas nacionales.

  • català

    Els fets violents del segle XX no només formen part de la història, sinó que també formen part de les identitats i els records de molts supervivents, autors, veïns i membres de la seva família. Després dels règims feixistes i dictatorials, esdeveniments de violència massiva i genocidis, molts estudiosos han plantejat la qüestió de què s’ha fet i com s’haurien de preservar els records d’aquests fets violents i el seu paper als països europeus actuals.

    Aquest article explora els diferents enfocaments de la memòria històrica i la reconciliació a Espanya després de la guerra civil espanyola i la repressió franquista i a Alemanya després de l'Holocaust. Aquests dos països s’han considerat models oposats a la memòria històrica: mentre que Alemanya continua sent el ‘paradigma’ de la preservació de la memòria, Espanya es veu sovint com el país de l’oblit. Comparar les estratègies adoptades pels governs d’Espanya i Alemanya pot ajudar a comprendre els reptes i les complexitats de la preservació de la memòria històrica després d’un esdeveniment històric traumàtic, així com la seva influència en les actuals identitats i polítiques nacionals.

  • English

    The violent events of the 20th century are not only part of history but also part of the identities and memories of many survivors, perpetrators, by-standers and their family members. After fascist and dictatorial regimes, mass-violence events and genocides, many scholars have raised the question of what has been done and how should the memories of such violent events be preserved, and their role in present day European countries. This paper explores the different approaches to historical memory and reconciliation in Spain after the Spanish Civil War and Francoist Repression and in Germany after the Holocaust. These two countries have been regarded as opposed models for historical memory: while Germany remains as the ‘paradigm’ of preservation of memory, Spain is often seen as the country of forgetting. Comparing the strategies undertaken by the governments of Spain and Germany can help understand the challenges and complexities of the preservation of historical memory after a traumatic historical event, as well as its influence on presentday national identities and politics.