Les llengües per lloar Déu: cap a una edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull

• Simone Sari ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Studia lulliana, ISSN 1132-130X, Vol. 61, Nº. 116, 2021, págs. 65-110
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La tradició manuscrita dels Cent noms de Déu de Ramon Llull presenta uns problemes de plurilingüisme intertextual que no es limiten a l’ús de l’occità gramaticalment relaxat, propi de la producció en vers del mestre mallorquí, ja que el llatí és emprat en la lausor que s’ha de repetir després de cada capítol, en els títols d’aquests, i fins i tot en la terminologia del text. En aquest article analitzem els problemes textuals que s’han generat en el procés de còpia de l’obra a la recerca de la versió que s’ajusta més a la descrita en el pròleg del propi Ramon Llull.

  • English

    The manuscript tradition of Ramon Llull’s Cent noms de Déu (Hundred Names of God) raises problems of intertextual plurilingualism not limited to the grammatically relaxed use of Occitan that characterises his versified production. Latin is as well employed in the praise (lausor) which has to be utter after each chapter, in chapter titles, and even in the text terminology. In this paper we will explore the textual issues generated in the work copy process looking for the version of it which best suits the description given in Ramon Llull’s own prologue.