Resumen de Quan el monstre es diu Barbablava
L’article analitza les arrels medievals del conte Barbe-Bleue de Perrault, personatge misteriós i ambigu, a partir de les diverses versions recollides de la tradició oral en llocs diversos d’Europa i d’Amèrica Llatina. S’estudia el paper de cada un dels personatges, especialment el de l’heroïna, capaç de transgredir les prohibicions del monstre, ocult sota una aparença afable. Se cerquen antecedents històrics en la tradició medieval, tant en la narrativa: els contes i les llegendes, com en el romancer. Es fa referència al simbolisme del color blau i als orígens de la maldat d’aquest personatge complex. També és analitzat el conte com l’explica Perrault i s’hi destaquen aquells elements que l’autor afegí a la versió o a les versions populars que havia pogut escoltar. Cal destacar l’esforç de conferir a la història un realisme que l’acosta a les inquietuds de la societat del seu temps i com en va suprimir quasi tots els elements màgics que contenien les versions populars, encara que, malgrat el perill de trivialitzar-lo, el conte manté la brutalitat i la duresa de les versions antigues.
