Actualizando el mito de la metamorfosis Alexandre Dumas escenifica la muda física, intelectual, social, psíquica de Edouard Dantès en Conde de Monte-Cristo. Descubriendo bajo la égida del abad Faria, la verdad sobre su encarcelamiento, la destructividad inherente a la condición humana, Dantès el “buen chico” se metamorfosea en vengador implacable. Foco incandescente, la venganza, aquí, no es una pasión triste sino un principio activo que anima al héroe y lo mantiene joven. Herido en su ser no delega su venganza en los tribunales que sólo sancionan el no respeto de las leyes, cuando se trata de reparar una herida narcisista, restaurar la dignidad. Ejemplar, inquietante, siempre “misterioso”, el “extraño viajero” fascina: la extrañeza es el “condimento de la belleza”.
Actualitzant el mite de la metamorfosi Alexandre Dumas escenifica la muda física, intel·lectual, social, psíquica d’Edouard Dantès en Comte de Monte-Cristo. En descubrir sota l’ègida de l’abat Faria la veritat del seu empresonament, la destructivitat inherent a la condició humana, Dantès “el bon noi” es metamorfosa en venjador implacable. Focus incandescent, la venjança, aquí, no és pas una passió trista, sinó un principi actiu que anima a l’heroi i el matné jove. Ferit en el seu ésser, Dantès no delega la seva venjança en els tribunals que només sancionen el no respecte de les lleis quan es tracta de reparar una ferida narcisista, restaurar la seva dignitat. Exemplar, inquietant, sempre “misteriós”, l’ “estrany viatger” fascina: l’estranyesa és “el condiment de la bellesa”.
Taking up the myth of metamorphosis, Alexandre Dumas stages the physical, intellectual, social and psychic transformation of Edouard Dantès into the Count of Monte Cristo. Having learned the truth behind his imprisonment from the Abbot Faria, and the destructivity inherent to the human condition, the “good boy” Dantès metamorphoses into a relentless avenger. An incandescent flame, vengeance here is no gloomy passion but an active substance driving the hero and maintaining him young. Wounded in his very being and delegating none of his vengeance to the courts - which would merely sanction a disregard of the law - he sets about healing a narcissistic wound and restoring his dignity. Exemplary, disturbing, always “mysterious”, the “strange traveller” fascinates: strangeness is the “spice of beauty”.
Actualitzant el mite de la metamorfosi Alexandre Dumas escenifica la muda física, intel·lectual, social, psíquica d’Edouard Dantès en Comte de Monte-Cristo. En descubrir sota l’ègida de l’abat Faria la veritat del seu empresonament, la destructivitat inherent a la condició humana, Dantès “el bon noi” es metamorfosa en venjador implacable. Focus incandescent, la venjança, aquí, no és pas una passió trista, sinó un principi actiu que anima a l’heroi i el matné jove. Ferit en el seu ésser, Dantès no delega la seva venjança en els tribunals que només sancionen el no respecte de les lleis quan es tracta de reparar una ferida narcisista, restaurar la seva dignitat. Exemplar, inquietant, sempre “misteriós”, l’“estrany viatger” fascina: l’estranyesa és “el condiment de la bellesa”.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados