Les batllies generals de Catalunya, Aragó i València a la primera meitat del segle XVI. Un estudi comparatiu

• Conca Alonso, Josep Miquel ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Actes del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani». / coord. por Jaume Dantí i Riu, Xavier Gil Pujol, Diego Sola, Ida Mauro, 2019, ISBN 978-84-09-20330-7, págs. 29-49
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El presente artículo trata de establecer las principales semejanzas y diferencias entre las Bailías generales de Cataluña, Aragón i València al principio de la Época Moderna. Eran unas de las instituciones más importantes dentro de la Corona de Aragón, encargadas de gestionar, guardar i acrecentar el Real Patrimonio, así como de percibir sus frutos y beneficios. Además, constituían una corte ordinaria encargada de juzgar los delitos que afectaban al patrimonio regio. Por tanto, nos encontramos delante de unos organismos eminentemente económicos que estuvieron en el centro de la vida política por la importancia que adquirió la hacienda real durante el reinado de Carlos I y Felipe II.

  • English

    The purpose of this essay tries to establish the main similarities and differences between the Batllies generals of Catalonia, Aragon and Valencia at the beginning of the Modern Age. They were one of the most important institutions within the Crown of Aragon, charged with manage, keeping and increasing the Royal Heritage, as well as perceiving its fruits and benefits. In addition, they constituted and ordinary court responsible for judging the crimes that affected the royal estate. Therefore, we are in front of some organisms eminently economic that were in the centre of political life due to the importance acquired by the royal treasury during the reign of Carlos I and Felipe II.

  • català

    El present article tracta d’establir les principals similituds i diferències entre les batllies generals de Catalunya, Aragó i València al principi de l’època moderna. Eren unes de les institucions més importants dins la Corona d’Aragó, encarregades de gestionar, guardar i augmentar el Reial patrimoni, així com de percebre els seus fruits i beneficis. A més, constituïen una cort ordinària, encarregada de jutjar els delictes que afectaven al patrimoni reial. Per tant, ens trobem davant d’un dels organismes eminentment econòmics que van estar en el centre de la vida política per la importància adquirida per la Hisenda reial durant els regnats de Carles I i de Felip II.