Resumen de Quatre ulls i deu orelles: Ramon Muntaner, capità de Gerba
- English
The present paper analyses chapters 248-265 of Ramon Muntaner’s Chronicle, devoted to the years 1309-1315, in which the Catalan soldier and chronicler acted as captain of Djerba on behalf of King Frederick III of Sicily. Thus, firstly, it examines the main aspects of Muntaner’s account of the events comprised between the conquest of Djerba by Admiral Roger of Lauria (1284) and the turmoils caused by a series of local revolts against Catalan-Sicilian rule (1306-1311), which he had to quell during his governorship of the island. Secondly, it considers the foremost traits Muntaner ascribes to his own character in this section of the book, paying specific attention to the literary devices he employs in order to build this literary self characterization. Thirdly and lastly, it focuses on the tactics and military dispositions adopted by Muntaner during the Djerban campaign, which are studied in the light of some significant medieval treatises on warfare. The carried out analysis highlights Muntaner’s intent to vindicate his success in Djerba as a great victory for the House of Aragon, and, therefore, to present himself as a true champion of the Catalan-Aragonese princes’ cause.
- català
El present article analitza els caps. 248-265 de la Crònica de Ramon Muntaner, dedicats al període (1309-1315), quan el cronista exercí com a capità de l’illa de Gerba al servei del rei Frederic de Sicília. Amb aquest propòsit, aborda, en primer lloc, la versió que Muntaner dona dels fets esdevinguts a Gerba entre la conquesta de l’illa per l’almirall Roger de Llúria (1284) i el turbulent període de revoltes contra el domini catalanosicilià (1306-1311) a què hagué de fer front durant l’exercici de la capitania. En segon lloc, estudia els principals trets que Muntaner hi atribueix al seu propi personatge, tot prenent en consideració els mecanismes amb què configura aquest autoretrat literari. En tercer i darrer lloc, examina les tàctiques i les disposicions de tipus militar adoptades per Muntaner durant la campanya gerbiana, bo i acarant-les amb alguns destacats exponents de la tractadística bèl·lica medieval. L’anàlisi duta a terme posa de manifest el desig de Muntaner de reivindicar el seu èxit a Gerba com una gran victòria del Casal d’Aragó i, de retruc, de presentar-se com un salvador de la causa dels prínceps catalanoaragonesos.
