Resumen de La metacentralidad y sus contradicciones: Tlatelolco como espacio paradoxal de resistencia en la Ciudad de México
- español
El presente trabajo analiza la importancia de la centralidad en espacios de resistencia social tomando como referente la Plaza de las Tres Culturas en el interior del emblemático Conjunto Urbano Nonoalco-Tlatelolco en la Ciudad de México, lugar en donde tendría lugar la represión violenta de estudiantes en los albores de los XIX Juegos Olímpicos en 1968. A partir de este hecho reflexionamos sobre la importancia de la centralidad en sus dimensiones territorial, temporal, mediática y cultural para la transmisión de mensajes a la población, que en este caso marcó un punto de inflexión importante para la vida social y política del país. Mediante un análisis historiográfico, se examinan los distintos eventos ocurridos en la segunda mitad del siglo XX, en donde se manifiesta la relevancia del caso de estudio en los eventos de 1968. En las protestas se reclamaban las libertades democráticas y Tlatelolco se erige como epicentro urbano desafiando a un urbanismo como instrumento de poder y enfrentándose a una intervención militar que buscaba suprimir contradicciones, demostrar coherencia y reducir un proceso dialéctico a un esquema lógico. Este abordaje revisa la gestación de una ciudadanía emergente en ese periodo, donde una revisión de las relaciones de poder replanteó las políticas de la vida cotidiana urbana. Ante la percepción de las protestas como la creación de un ágora moderno y una nueva apropiación del espacio urbano, concluimos que estos espacios de contestación surgieron a partir de la desesperación y el rechazo de un régimen impositivo y que tuvieron una función instrumental para cimentar la democracia en el tiempo. Se concluye que este evento marca por sí solo el papel que la contestación social tuvo en la creación de una ciudadanía emergente, que a partir de entonces transformó la vida cotidiana de sus habitantes
- català
El present treball analitza la importància de la centralitat en espais de resistència social prenent com a referent la Plaça de les Tres Cultures a l'interior de l'emblemàtic Conjunt Urbà Nonoalco-Tlatelolco a la Ciutat de Mèxic, lloc on tindria lloc la repressió violenta d'estudiants en les albors dels XIX Jocs Olímpics el 1968. a partir d'aquest fet reflexionem sobre la importància de la centralitat en les seves dimensions territorial, temporal, mediàtica i cultural per a la transmissió de missatges a la població, que en aquest cas va marcar un punt d'inflexió important per a la vida social i política de país. Mitjançant una anàlisi historiogràfic, s'examinen els diferents esdeveniments ocorreguts en la segona meitat de segle XX, on es manifesta la rellevància de el cas d'estudi en els esdeveniments de 1968. En les protestes es reclamaven les llibertats democràtiques i Tlatelolco s'erigeix com a epicentre urbà desafiant a un urbanisme com a instrument de poder i enfrontant-se a una intervenció militar que buscava suprimir contradiccions, demostrar coherència i reduir un procés dialèctic a un esquema lògic. Aquest abordatge revisa la gestació d'una ciutadania emergent en aquest període, on una revisió de les relacions de poder replantejar les polítiques de la vida quotidiana urbana. Davant la percepció de les protestes com la creació d'un àgora modern i una nova apropiació de l'espai urbà, vam concloure que aquests espais de contestació van sorgir a partir de la desesperació i el rebuig d'un règim impositiu i que van tenir una funció instrumental per consolidar la democràcia en el temps. Es conclou que aquest esdeveniment marca per si mateix el paper que la contestació social va tenir en la creació d'una ciutadania emergent, que a partir de llavors va transformar la vida quotidiana dels seus habitants
- English
This paper analyzes the importance of centrality in spaces of social resistance featuring the Plaza de las Tres Culturas located in the emblematic Nonoalco-Tlatelolco Urban Complex in Mexico City, where violent repression of students took place before the XIX Olympic Games in 1968. Taking this event as a point of departure, the article reflects on the importance of centrality within its territorial, temporal, communicational and cultural dimensions in the transmission of social and political messages to the population. Through a historiographical analysis, the different events that occurred in the second half of the 20th century are examined, and in which the relevance of the case study in the events of 1968 is manifested. During the protests, Tlatelolco served as an urban epicenter where democratic practices were demanded, challenging the urban realm as an instrument of power and challenging military intervention that sought to suppress contradictions, demonstrate coherence and reduce a dialectical process to a logical framework. Through this period, the emergence of a renovated sense of citizenship is redeemed, assessing the configuration of power relations behind urban policies that ruled the daily life of citizens. As protests were perceived as the creation of a modern agora where urban space was reclaimed, we contend that these revolts arose from the despair and rejection of an authoritarian regime and that they were instrumental to cement democracy at the time. It is concluded that this event alone contested the power relations behind democracy, and triggered an emerging citizenship that transformed the daily lives of its citizens
