A La dona amagada de Colette trobem relats molt breus, d’estructura ben travada, d’una enorme autonomia, fidels a la filosofia de la composició d’Edgar Allan Poe. La parquedat d’elements, la simplicitat de les caracteritzacions, l’escrupolosa tria dels detalls significatius, tot hi és en funció d’un cop d’efecte gairebé instantani, generalment situat al final del conte.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados