Exploració de dissonàncies cognitives entre normes de traducció en diferents espais socials: del grau de Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume Ia les pràctiques de l'Organisme Internacional de l’Energia Atòmica

• Andrea Perales Garcia ^[1]
  1. [1] Universitat Jaume I

     Universitat Jaume I

     Castellón, España

     
• Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 26, 2021 (Ejemplar dedicado a: XXVI Jornades de Foment de la Investigació en Ciències Humanes i Socials), págs. 65-65
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • Durant la nostra formació, traductores i traductors interioritzem normes o convencions que ens serveixen de guia per a traduir. L’objectiu d’aquesta contribució és comprovar si aquestes normes que adquirim en l’espai social del grau concorden amb aquelles que s’empren fora. Per això, agafem un context concret com a objecte per a un estudi de cas i esbrinem si es produeixen o no dissonàncies cognitives entre allò que qui s’endinsa en el món laboral creu que és la traducció i el que el nou context social els diu. Esbrinaré si, després de la formació de grau, és possible trobar-nos davant de contextos socials amb normes diferents que ens facen replantejar-nos allò que pensàvem saber. Hi hauria dissonàncies cognitives si les persones graduades se n'adonaren que els seus mètodes no són vàlids en un altre context o que no són els únics vàlids. La metodologia utilitzada per a l’obtenció de dades és l’entrevista qualitativa a antic estudiantat de l’UJI que han fet passanties a l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA). Per analitzar les dades he fet una anàlisi de contingut, des d’un marc teòric basat en el concepte de norma. El sistema normatiu d’ambdós entrevistats presenta divergències en les normes adquirides durant el grau. Alhora, cap d’aquests sistemes no és igual que el sistema normatiu de l’OIEA.

    Tanmateix, les divergències entre el sistema normatiu de la persona entrevistada que no cursà una assignatura específica de traducció en organismes internacionals i el de l’OIEA són majors que les del sistema normatiu d’aquella que sí que la cursà. Encara que la manera de dur a terme les tasques de traducció de les persones entrevistades s’ha vist afectada per les normes de treball que hi ha establides a l’OIEA i també ambdues han hagut d’adaptar-se al nou entorn social, el contrast és més alt per a persona entrevistada sense formació específica. L’estudi assenyala que els sistemes normatius d’aquests dos espais socials presenten divergències i que les i els passants han d’interioritzar normes noves. Les seues perspectives s’utilitzen per il·lustrar el procés de presa de consciència al respecte.