Resumen de Ideologia i comunicació de la crisi pandèmica
Aquest document s’aproxima, des d’una perspectiva ideològica, a la comunicació institucional sobre la Covid-19 i al discurs de veritat (en sentit foucaultià) disseminat a través dels mitjans de comunicació. La contribució proposa dos eixos d’anàlisi dels models comunicatius de la crisi pandèmica per a la transmissió d’informació de les institucions a la ciutadania: Els àmbits d’especialització involucrats i el grau de priorització d’un o altre. Des d’aquesta perspectiva, s’estableixen dos marcs discursius principals en el panorama internacional: 1) el discurs negacionista encapçalat per l’expresident dels EUA, Donald Trump, i el president del Brasil, Jair Bolsonario, i 2) el discurs cientifista encapçalat per l’OMS. Prenent aquests discursos com a base, la contribució se centra en els models comunicatius que han coexistit dins l’Estat espanyol: a) un discurs que prioritza l’economia tot tenint en compte la salut (i que té com a representants per antonomàsia les institucions de la Comunitat de Madrid), b) un discurs que prioritza la salut tot considerant demandes econòmiques (representat per la majoria dels governs autonòmics i el govern espanyol), i c) un tercer discurs que situa la salut com una priorització absoluta i deixa la resta d’àmbits de la vida humana supeditats a aquesta (encapçalat majoritàriament per la comunitat científica). En referència a tres gèneres textuals específics (les rodes de premsa, els comunicats de premsa i els reglaments administratius), la contribució analitza el tractament del discurs científic (selecció, modalització i polarització de discursos, especialment els vinculats a la sanitat i a les matemàtiques) i del discurs institucional (presentació de funcions i valors associats a les institucions) des de la seua translació als mitjans de comunicació generalistes, especialment televisions i diaris. L’anàlisi de a) les rodes de premsa del govern espanyol, del Consell de la Generalitat valenciana i de la Comunitat de Madrid en la primera fase de la pandèmia, b) els comunicats de premsa que van emetre les tres institucions, i c) els reglaments que hi van publicar, ens permetrà identificar les creacions, vulgaritzacions, desplaçaments semàntics i canvis de ritme semàntic generats per l’evolució de la crisi, amb un èmfasi especial en la terminologia. Des de la seua evolució segons el moment de la crisi, amb canvis de ritme constants amb una preponderància del model numèric (segona/tercera/quarta onada, quantitats numèriques per a persones ingressades, infectades, mortes, vacunades...), es tindran en compte tant els escenaris preparats com els valors transmesos en les rodes de premsa per les diferents representacions polítiques així com la presència dels conceptes científics, i com aquests passen als comunicats de premsa i a la reglamentació.
