Resumen de La crítica nietzscheana i les seues alternatives al pensament platonicocristià
En aquesta comunicació, s’aborden els plantejaments filosòfics de Friedrich Nietzsche.
A partir de la tragèdia grega, Nietzsche ens alerta de la substitució de les emocions i de l’espontaneïtat humana per la retòrica i la racionalitat, la qual cosa, a posteriori, facilita la introducció del cristianisme en la societat. S’analitza la relació que tenen aquests inicis amb la crítica argumentada per Nietzsche que posa al descobert la decadència de la societat occidental. D’altra banda, s’aborda la crítica que efectua l’autor dels plantejaments platonicocristians i s’exposen els punts en què Nietzsche considera que impedeixen el desenvolupament normal de l’individu per si mateix, sense atendre disposicions imaginàries divines que en paralitzen la naturalesa. Seguidament, s’aborda l’efecte del nihilisme passiu que facilita l’assumpció per part de l’ésser humà de les doctrines culturals cristianes i que, per tant, paralitzen la condició humana. No obstant això, aquesta pràctica ve precedida d’allò que l’autor considera la «mort de Déu», la qual cosa dona peu a la possibilitat de l’acció renovadora del pensament humà per a fer front a les seues pròpies tesis. Així, s’exposa la transvaloració necessària o reinventar el món real que la doctrina i la moral cristiana han cobert amb les seues tesis, és a dir, tornar a allò positiu que es va perdre per a l’ésser humà amb l’aparició del cristianisme.
Aquesta idea la sustentarà amb la seua filosofia vitalista, la qual promou l’acció frenètica de l’individu per aconseguir objectius i reafirmar-se en la vida. L’esmentat vitalisme és condició sine qua non de l’anomenada voluntat de poder influïda per la voluntat de viure de Schopenhauer, però amb certes discrepàncies que abordarem en aquesta comunicació.
