Resumen de De Cap de Terme a les Alqueries: la configuració d'una identitat municipal (1929-1985)
El 1274, Jaume I atorgà l’establiment de cases, solars i termes al terme de Borriana, i assignava dins d’aquest una delimitació del terme per a una vila nova: Vila-real. La fundació del rei estaria configurada, geogràficament, a partir de sis partides: Solades, Carinyena, Madrigal, Pinella, Pla Redó i Cap de Terme. Aquesta última albergaria un poblament disseminat, amb alts i baixos quant a efectius demogràfics, que tot i així van ser constants durant més de set segles d’història. Aquesta partida acabaria configurantse com un municipi independent el 1985: les Alqueries. Però què ocorre a Cap de Terme per a reclamar la independència? Aquest treball pretén analitzar quins foren els motius que acabaren fent de les habitants i els habitants de les Alqueries una comunitat local amb una identitat compartida i amb una clara convicció segregacionista.
L’argumentació es desenvoluparà a partir de tres hipòtesis, les quals seran fonamentades teòricament a partir d’una revisió bibliogràfica, per a contrastar-les posteriorment amb les evidències documentals adients i relatives al veïnat de les Alqueries. En primer lloc, es planteja la hipòtesi que fora l’alfabetització creixent de la població un dels mòbils que portaren les i els habitants de les Alqueries a prendre una consciència municipal pròpia. La segona hipòtesi considera, com a factor clau, el pes de la tradició i de la religió, viscuda i sentida a partir de la devoció a una advocació local. I és que, al voltant d’aquesta advocació, es crearia una comunitat parroquial que pot ser un dels primers, i dels principals, factors identitaris. La tercera hipòtesi estudia la possibilitat que fora el desenvolupament de la citricultura el factor principal o un dels més importants per a entendre com sorgeix la identitat municipalista a Cap de Terme.
En síntesi, s’ofereix una visió crítica de què eren les Alqueries i com s’inicià el llarg procés de reivindicacions segregacionistes.
