La relació entre història de la llengua i història literària

• Ginebra Serrabou, Jordi ^[1]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili

     Universitat Rovira i Virgili

     Tarragona, España

     
• Localización: Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 71, 2021, págs. 201-217
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The relationship between the History of Language and the History of Literature
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. En segon lloc ens referim a les particularitats metodològiques i pràctiques de les dues disciplines, que també expliquen per què la relació ha anat de la manera com ha anat. I en tercer lloc tractem breument de l’estat actual de la matèria, que fa pensar que la història de la llengua ha tendit a adquirir autonomia en els darrers anys, malgrat que l’objectiu no ha de ser prescindir de la història literària sinó establir-hi els vincles adients.

  • English

    The relationship between the History of Language and the History of Literature as disciplines has been a relationship of subordination, both from a conceptual and a methodological point of view. The first has been subordinated to the second. This article deals, first, with the historical circumstances and events that have determined the situation of subordination: the cultural identification between language and literature (but with the subordination of the first to the second), the birth of Romance linguistics (which, paradoxically, did not favor the autonomy of the history of the language), and the emergence of national cultures, which also gave priority to national literature. Secondly refers to the methodological and practical features of the two disciplines, which also explain why the relationship has gone the way it has gone. And, thirdly, we briefly deal with the current state of the subject, which suggests that the history of the language has tended to acquire autonomy in recent years, although the aim should not be to dispense with literary history but to establish the appropriate links with it.