La ideologia en el discurs de la història de la llengua: el tractament del procés sobiranista

• Calafat Vila, Rosa ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
• Localización: Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 71, 2021, págs. 237-258
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Ideology in the discourse of the history of language: the treatment of the sovereignty process
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article analitza des de la teoria dels actes de parla els discursos socialitzats, entre 2016 i 2019, per la premsa polaritzada amb ideologies en conflicte en el context de l’anomenat procés sobiranista a Catalunya i l’Estat espanyol. Per una banda, es destaquen, amb un enfocament pragmàtic, alguns dels termes que el llenguatge mediàtic ha creat dins l’esfera sobiranista per construir-ne el relat ideològic; per l’altra, s’estudia la deslegitimació que n’han fet els mitjans d’àmbit estatalista en la construcció del contrarelat.

    En aquesta confrontació dialèctica argumentativa, els mitjans de comunicació, autèntics intermediaris sociocognitius entre el marc mental i el marc contextual, han socialitzat actituds lingüístiques a l’entorn de l’ús social de la llengua catalana, en tant que idioma en competència sociolingüística amb l’espanyol. El present estudi vol mesurar fins a quin punt aquestes creences són representacions socials lligades a una ideologia fonamental de grup i, alhora, constatar-ne les estratègies retòriques, especialment lèxiques, usades en les proposicions medul·lars d’ambdues esferes mediàtiques.

  • English

    This article uses speech act theory to analyse the socialised discourse in polarised media between 2016 and 2019, where ideologies conflicted with the so-called sovereignty process scenario in Catalonia and Spain. On the one hand, some of the terms created by language in the media with regard to the sovereignty process and constructing an ideological narrative are highlighted from a pragmatic approach; on the other, the discrediting used by state-wide media in constructing a counter-narrative is also analysed.

    In this dialectic, belligerent confrontation, the media, authentic socio-cognitive intermediaries between psychological and contextual frameworks, have socialised linguistic attitudes around the social use of Catalan, as a language that competes both socially and linguistically with Spanish. This study attempts to measure up to what point these beliefs are social representations linked to a fundamental group ideology, whilst noting the rhetorical strategies, particularly lexicon, used in the central propositions of both spheres of media.