Resumen de Història de l’escalada al barranc de Castellfollit
Josep Jané Vallvey
- español
El deporte de la escalada apareció en el barranco de Castellfollit hace más de setenta años y se sumó al resto de actividades humanas que se desarrollaban en los bosques de Poblet. Los primeros escaladores fueron unos vallencs que ya habían empezado a escalar en otros lugares de las Montañas de Prades, que el 10 de junio de 1945 efectuaron la primera escalada de Castellfollit, que recorría la cara norte de la roca Ponent. Posteriormente llegaron al valle otros escaladores procedentes de Tarragona, Reus y Les Borges Blanques, y formaron pequeños grupos que abrirían más itinerarios en el roc Ponent, la Torre del Moro y otras paredes secundarias. A mediados de los años ochenta se alcanza la máxima actividad alpinística de Castellfollit, protagonizada por escaladores de diversas localidades. A partir de ahí, se inicia un declive que perdura hasta el día de hoy. Actualmente, Castellfollit es, con diferencia, la escuela de escalada menos visitada de las Montañas de Prades, debido a un cambio de tendencias aparecido en los últimos veinte años en el deporte de la escalada. Recientemente, se ha hecho pública, por parte del PNIN, la prohibición de la práctica de la escalada en Castellfollit. La comunidad de escaladores se manifiesta contraria a esta decisión por motivos explicados en ese trabajo.
- català
L’esport de l’escalada va aparèixer al barranc de Castellfollit fa més de setanta anys i es va afegir a la resta d’activitats humanes que es desenvolupaven als boscos de Poblet. Els primers escaladors foren uns vallencs que ja havien començat a escalar en altres indrets de les Muntanyes de Prades, els quals el 10 de juny del 1945 efectuaren la primera escalada de Castellfollit, que recorria la cara nord del roc Ponent. Posteriorment arribaren a la vall altres escaladors procedents de Tarragona, Reus i les Borges Blanques, i formaren petits grups que obririen més itineraris al roc Ponent, la Torre del Moro i altres parets secundàries. A la meitat dels anys vuitanta s’arriba a la màxima activitat alpinística de Castellfollit, protagonitzada per escaladors de diverses localitats. A partir d’aquí, s’inicia un declivi que perdura fins al dia d’avui. Actualment, Castellfollit és, amb diferència, l’escola d’escalada menys visitada de les Muntanyes de Prades, a causa d’un canvi de tendències aparegut en els darrers vint anys en l’esport de l’escalada. Recentment, s’ha fet pública, per part del PNIN, la prohibició de la pràctica de l’escalada a Castellfollit. La comunitat d’escaladors es manifesta contrària a aquesta decisió per motius explicats en aquest treball.
