Interacció entre filtres solars

• Mireia Marín ^[1] ; Virginie Lhiaubet-Vallet ^[1] ; Òscar Jiménez ^[2] ; Olga Gorchs ^[2] ; Carles Trullas ^[2] ; Miguel Ángel Miranda ^[1]
  1. [1] Universitat Politècnica de València–CSIC. Institut de Tecnologia Química
  2. [2] ISDIN, SA. Dermopharmaceutical Discovery Unit, Barcelona
• Localización: Revista de la Societat Catalana de Química, ISSN-e 2013-9853, ISSN 1576-8961, Nº. 10, 2011, págs. 86-93
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Sunscreen interactions
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Els protectors solars s’utilitzen per protegir la pell de la radiació solar ultraviolada (UV), particularment de l’UVA i UVB. Una característica important que hauria de tenir un filtre solar és la fotoestabilitat. És a dir, després d’irradiar un filtre UVA o UVB aquest hauria de romandre invariable. Tanmateix, molts filtres presenten certa reactivitat. Un conegut exemple és el del tert-butilmetoxidibenzoilmetà (BM-DBM, també conegut com avobenzona) que, malgrat la seua fotolabilitat, és un filtre UVA utilitzat habitualment. En la formulació de molts protectors solars s’utilitzen almenys dos filtres per tal de cobrir tot l’espectre UV. Això pot donar lloc bé a un efecte sinergètic que afavoreix la fotoestabilització dels filtres, o bé a una acceleració de la descomposició d’aquestos. La millora de l’estabilitat dels filtres solars UV rau en el fet d’entendre les propietats fotoquímiques i fotofísiques d’aquestes combinacions de filtres. Tot i això, fins ara no existia una metodologia generalment acceptada per tal d’estudiar de manera sistemàtica els efectes d’aquestes combinacions. En aquest treball s’ha centrat l’atenció en l’estudi de les interaccions de l’avobenzona combinada amb sis filtres UVcomercials. A partir d’aquests compostos s’ha dissenyat unaestratègia per tal d’investigar la fotoestabilitat dels protectorssolars d’una manera més sistemàtica, tenint en compte elsdiferents processos que poden donar-se considerant aquestescombinacions.Paraules clau: Fotòlisi de Flaix Làser, Filtres UV, Avobenzona, Oxigen singlet, Estat excitat triplet, fotostabilitat.

  • English

    Sunscreens are used to protect against ultraviolet (UV) radiation reaching earth i.e. UVA and UVB regions of the solar spectrum. Among the different characteristics a sunscreen should possess, photostability is important not only to maintain an efficient protection along exposition time but also to avoid adverse effects like phototoxicity and photoallergy. However, many filters are photoreactive. This is the case of the well-known tert-butylmethoxydibenzoylmethane (BM-DBM, also known asavobenzone) which, in spite of its photolability, is a widely usedUVA filter. In sunscreen formulation, at least two filters are generally present in order to cover all the UV spectra. This couldproduce a synergistic effect that favours filter stabilization or, onthe other hand, could accelerate filter decomposition. Thus, improvement of UV filter stability is a key factor in sunscreendevelopment that relies on the understanding of photochemicaland photophysical properties of the filter combination. However,until now a general methodology to study systematically thesecombinations does not exist.In this work, we have focused the attention on the interactionsbetween avobenzone and six commercial UV filters. In order toinvestigate the photostability of sunscreens in a more systematicway, the designed strategy takes into account all the differentprocesses that could occur between the different single components.Keywords: Laser Flash Photolysis, UV-filters, Avobenzone,Singlet oxygen, Triplet excited state, Photostability.