El procés de potabilització de l’aigua és constituït per un conjunt d’etapes físiques i químiques, l’objectiu del qual és garantir la qualitat higienicosanitària de l’aigua que consumim. A les diferents etapes químiques s’addicionen compostos químics (clor, ozó, diòxid de clor o cloramines) que, malgrat les seves propietats desinfectants i oxidants, poden reaccionar amb la matèria orgànica de l’aigua i originar subproductes de desinfecció (DBP). Actualment s’ha identificat un nombre elevat de DBP amb estructures químiques molt variades. Alguns d’aquests DBP poden modificar la qualitat organolèptica de l’aigua així com perjudicar la salut dels consumidors a causa de les seves propietats cancerígenes, mutàgenes i/o teratògenes. És per això que les plantes de tractament controlen la concentració dels DBP, dels quals únicament es troben legislats els trihalometans (THM), per tal de reduir-ne la presència i millorar així la qualitat de l’aigua.
The process of disinfection of drinking water has both physical and chemical stages. Chlorine and ozone are the chemicals most widely used. Despite the benefits of these or other disinfectants (such as chlorine dioxide and chloramines), disinfection by-products (DBPs) are formed due to the interaction of the disinfectants with natural organic matter in water. A large number of DBPs have been identified, with a wide range of chemical structures and properties. The presence of DBPs in drinking water is a matter of concern for human health, and they may also have an unpleasant taste. It is therefore desirable to reduce the presence of DBPs in drinking water.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados