Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Onze anys de sequera experimental a l’alzinar de Prades

Romá Ogaya Inurrigarro, Josep Peñuelas

  • español

    En el encinar de Prades se ha simulado la sequía prevista para las próximas décadas (15% de disminución de humedad del suelo) mediante la exclusión parcial del agua de la lluvia y de la escorrentía superficial. Durante este periodo, 1999-2009, se ha realizado el seguimiento de los datos meteorológicos y el crecimiento diametral de los troncos de los árboles. A partir de estos crecimientos, se ha estimado el incremento de área basal y de biomasa aérea para cada especie. También se ha medido la mortalidad de troncos que ha habido durante el período estudiado.

    El incremento de área basal y biomasa aérea del bosque sometido a la sequía experimental ha sido un 61% inferior al del resto del bosque, debido a un menor crecimiento en área basal y una mayor mortalidad de los troncos. Sin embargo, algunas especies como Phillyrea latifolia no han experimentado ningún efecto significativo, mientras que otras especies como Quercus ilex, la actual especie dominante, y Arbutus unedo han sufrido un enorme efecto de esta sequía experimental. En unas futuras condiciones más áridas podría haber una mayor presencia de especies más resistentes a la sequía como P. latifolia en detrimento de otras especies como Q. ilex, además de varios efectos a nivel de ecosistema.

  • català

    A l’alzinar de Prades s’ha simulat la sequera prevista per les properes dècades (15% de disminució d’humitat del sòl) mitjançant l’exclusió parcial de l’aigua de la pluja i de l’escorriment superficial. Durant aquest període, 1999-2009, s’ha realitzat el seguiment de les dades meteorològiques i el creixement diametral dels troncs dels arbres. A partir d’aquests creixements, s’ha estimat l’increment d’àrea basal i de biomassa aèria per a cada espècie. També s’ha mesurat la mortalitat de troncs que hi ha hagut durant el període estudiat.

    L’increment d’àrea basal i biomassa aèria del bosc sotmès a la sequera experimental ha estat un 61% inferior al de la resta del bosc, degut a un menor creixement en àrea basal i a una major mortalitat dels troncs. Tanmateix, algunes espècies com Phillyrea latifolia no han experimentat cap efecte significatiu, mentre que altres espècies com Quercus ilex, l’actual espècie dominant, i Arbutus unedo han patit un enorme efecte d’aquesta sequera experimental. En unes futures condicions més àrides hi podria haver una major presència d’espècies més resistents a la sequera com P. latifolia en detriment d’altres espècies com Q. ilex, a més de diversos efectes a nivell d’ecosistema.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus