Riquesa i abundància d’animals dispersors i depredadors de llavors del teix a Catalunya i en particular de les teixedes de Poblet

• Guixé, D. ^[1] ; Ríos, A. ; Camprodon, J.
  1. [1] Centre Tecnologic Forestal de Catalunya

     Centre Tecnologic Forestal de Catalunya

     Olius, España

     
• Localización: Actes de les quartes jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Coneixements i experiències davants els reptes del canvi climàtic: Monestir de Poblet, 14 i 15 de novembre de 2014 / coord. por Antoni Vallvey Sanromà, Joan Cartanyà Martí, Josep Maria-Tomàs Grau Pujol, Lluc Torcal, 2015, págs. 219-230
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • español

    Las tejedas se consideran una comunidad rara y que se encuentra en regresión. Se manifiesta con tamaños poblacionales pequeños y formando masas mixtas con pinares, encinares y hayedos. Por estos motivos, los bosques mediterráneos Taxus baccata han catalogado como hábitat de conservación prioritario a nivel europeo (hábitat 9580 * en la Directiva 97/62 / CE). Uno de los procesos ecológicos claves en la distribución de las tejedas y la abundancia de tejos es la dispersión del fruto. En el caso del tejo, la dispersión se produce por zoocoria (animales) y además su germinación está condicionada al paso por el tracto digestivo de los animales. Por este motivo, se ha estudiado la diversidad de la fauna visitante de las tejedas, las especies potencialmente dispersador y depredadoras y la respuesta de los dispersores a la variabilidad de producción anual del tejo.

    En el conjunto de los censos realizados con las estaciones de escucha y el fototrampeo han detectado 57 especies de aves y 13 mamíferos, de los cuales 19 especies se consideran potencialmente dispersador (3 mamíferos y 16 aves). Como dispersores de larga distancia, hay que estacar la presencia de pájaros migrantes como el zorzal común (Turdus philomelos) o el mirlo de pecho blanco (Turdus torquatus) y como especies de corta distancia en el caso de las aves presentes a lo largo de la año destacan el mirlo (Turdus merula), el petirrojo (Erithacus rubecula), la paloma torcaz (Columba palumbus), el arrendajo (Garrulus glandarius), la garduña (Martes foina), la gineta (Geneta genetta) y el tejón ( Meles meles).

    Además, se observa que los pájaros dispersores del tejo se ven significativamente atraídos por la fructificación del tejo y su abundancia dependiente significativamente de la abundancia de frutos.

    En Poblet la media de pájaros dispersores fue relativamente baja en los dos años de estudio, significativamente inferior en 2012 con Rasquera y en 2013 con la Garrotxa. La diversidad de pájaros fue medianamente elevada con un máximo en 2013, aún así los pájaros considerados grandes dispersores (túrdidos) supusieron menos del 5% del total de dispersores potenciales contactados en los dos años de estudio. Cabe destacar también la elevada población de jabalí detectada.

  • català

    Les teixedes es consideren una comunitat rara i que es troba en regressió. Es manifesta amb mides poblacionals petits i formant masses mixtes amb pinedes, alzinars i fagedes. Per aquests motius, els boscos mediterranis Taxus baccata s’han catalogat com hàbitat de conservació prioritari a nivell europeu (hàbitat 9580* a la Directiva 97/62/CE). Un dels processos ecològics claus en la distribució de les teixedes i l’abundància de teixos és la dispersió del fruit. En el cas del teix, la dispersió es produeix per zoocòria (animals) i a més a més la seva germinació està condicionada al pas pel tracte digestiu dels animals. Per aquest motiu, s’ha estudiat la diversitat de la fauna visitant de les teixedes, les espècies potencialment dispersadores i depredadores i la resposta dels dispersadors a la variabilitat de producció anual del teix.

    En el conjunt dels censos realitzats amb les estacions d’escolta i el fototrampeig s’han detectat 57 espècies d’ocells i 13 mamífers, dels quals 19 espècies es consideren potencialment dispersadores (3 mamífers i 16 ocells). Com a dispersors de llarga distància, cal estacar la presència d’ocells migrants com el tord comú (Turdus philomelos) o la merla de pit blanc (Turdus torquatus) i com a espècies de curta distància en el cas dels ocells presents al llarg de l’any destaquen la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), la fagina (Martes foina), la geneta (Geneta genetta) i el toixó (Meles meles).

    A més, s’observa que els ocells dispersadors del teix es veuen significativament atrets per la fructificació del teix i la seva abundància dependent significativament de l’abundància de fruits.

    A Poblet la mitjana d’ocells dispersadors va ser relativament baixa en els dos anys d’estudi, significativament inferior el 2012 amb Rasquera i el 2013 amb la Garrotxa. La diversitat d’ocells va ser mitjanament elevada amb un màxim el 2013, tot i així els ocells considerats grans dispersors (túrdids) van suposar menys del 5% del total de dispersadors potencials contactats en els dos anys d’estudi. Cal destacar també l’elevada població de porc senglar detectada.