Art with Revolution! Political mobilization in artistic practices between 1974 and 1977 in Portugal

• Autores: Cristina Pratas Cruzeiro
• Localización: On the W@terfront, ISSN-e 1139-7365, Vol. 63, Nº. 10, 2021 (Ejemplar dedicado a: Arte- Política- Participación), págs. 3-35
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Art amb la revolució! Mobilització política en pràctiques artístiques entre 1974 i 1977 a Portugal
  • ¡Arte con la revolución! Movilización política en las prácticas artísticas entre 1974 y 1977 en Portugal
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo analiza la relación entre los artistas y las estructuras de poder portugueses y las masas populares después de la Revolución del 25 de abril de 1974 y hasta 1977.

    El análisis de este período en Portugal considerará las dinámicas que rodean las prácticas artísticas socialmente comprometidas integradas en el espacio público, dentro de su marco histórico y social.

    El artículo sostiene que el contexto artístico portugués en estudio surgió de la motivación de los políticos y artistas para acercar el arte y las masas populares al proceso revolucionario en curso. En esta aproximación, identifico la colaboración como la actitud más utilizada por los artistas en relación con el sistema político y la población. Este enfoque disminuyó desde 1976, momento en el que se incrementó el conflicto con las estructuras de poder político. En cuanto a la relación con la población, a partir de ese momento también hubo una disminución en el uso de herramientas colaborativas y una intensificación de herramientas transgresoras y provocativas en las prácticas artísticas.

    Estos cambios serán articulados en el artículo a partir de las condiciones políticas y sociales objetivas del país, y su influencia en los matices actitudinales identificados en las prácticas artísticas socialmente comprometidas en análisis.

  • català

    Aquest article analitza la relació entre els artistes i les estrcuturas de poder portuguesos i les masses populars després de la Revolució de el 25 d’abril de 1974 i fins a 1977.

    L’anàlisi d’aquest període a Portugal considerarà les dinàmiques que envolten les pràctiques artístiques socialment compromeses integrades en l’espai públic, dins del seu marc històric i social.

    L’article sosté que el context artístic portuguès en estudi va sorgir de la motivació dels polítics i artistes per apropar l’art i les masses populars a l’procés revolucionari en curs. En aquesta aproximació, identifico la col·laboració com l’actitud més utilitzada pels artistes en relació amb el sistema polític i la població. Aquest enfocament va disminuir des de 1976, moment en què es va incrementar el conflicte amb les estructures de poder polític. Pel que fa a la relació amb la població, a partir d’aquest moment també hi va haver una disminució en l’ús d’eines col·laboratives i una intensificació d’eines transgressores i provocatives en les pràctiques artístiques.

    Aquests canvis seran articulats en l’article a partir de les condicions polítiques i socials objectives de país, i la seva influència en els matisos actitudinals identificats en les pràctiques artístiques socialment compromeses en anàlisi.

  • English

    This article analyzes the relationship between Portuguese artists and bodies of power and the popular masses after the Revolution of 25 April 1974 and until 1977.

    The analysis of this period in Portugal will consider the dynamics surrounding socially engaged artistic practices integrated in the public space, within its historic and social framework.

    The article argues that the Portuguese artistic context under consideration arose from the politicians and artists motivation to bring art and the popular masses closer to the ongoing revolutionary process. In this approach, I identify collaboration as the most frequent attitude used by artists in relation to the political system and population. This approach decreased since 1976, at which time there was an increase in conflict with the political power structures. Regarding the relationship with the population, from that moment on there was also a decrease in the use of collaborative tools and an intensification of transgressive and provocative tools in artistic practices.

    These changes will be articulated in the article based on the country’s objective political and social conditions, and their influence on attitudinal nuances identified in the socially engaged artistic practices under analysis.