La poesia profètica en l'ORATIO AD COETVM SANCTORVM

• Autores: Ignasi Vidiella Puñet
• Localización: Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia, ISSN-e 2014-1386, Nº. 11, 2, 2021 (Ejemplar dedicado a: ARDVA QVAE PVLCHRA: Contribucions d'estudis clàssics presentades al VII Congrés Nacional Ganímedes), págs. 149-158
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Prophetic poetry at l'ORATIO AD COETVM SANCTORVM
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En l’Oratio ad coetum sanctorum, atribuïda a Constantí el Gran, trobem dues peces de caire poètic: un Oracle Sibil·lí (8, 217-250) i diferents versos de l’Ègloga 4 de Virgili, textos que, en un primer moment, semblaria que són inconnexos al context del discurs i que tan sols hi són transmesos com a exercici retòric. No obstant això, l’emperador empra aquestes dues composicions per demostrar que l’adveniment de Crist ja havia estat vaticinat anteriorment i les posa a tall d’exemple, l’una de tirada, l’altra intercalant-hi una anàlisi exegètica.

    En aquest article, mirem de veure quina relació s’estableix amb la resta del discurs i de quina manera l’emperador Constantí mira d’enllaçar les diferents idees inserides en ambdós textos poètics per treure el màxim de profit possible al seu ús.

  • English

    In the Oratio ad coetum sanctorum, attributed to Constantine the Great, we can find two poetical pieces: the Oracula Sibyllina 8 (217-250) and many verses of the Virgil’s 8th Eclogues. At first glance, they seem unconnected with the rest of the speech and it looks like they serve as a rhetorical exercise. Nevertheless, the emperor used those texts to show that the coming of Christ had been foreseen before. He utilized them as example: the first one on the trot; the second one with an exegetical analysis alternated.

    The aim of this article is to see how those are related with the rest of the speech. We want to show in which way Constantine linked the different ideas inside those both poetical texts to squeeze its use.