L’objecte de la radioteràpia (RT) és dipositar una elevada dosi de radiació al tumor, aconseguint, al mateix temps, que els teixits sans veïns rebin la mínima dosi possible. En la RT convencional, s’utilitzen feixos de fotons. La protonteràpia (PT) és una forma de RT que utilitza feixos de protons en lloc de feixos de fotons. Els protons són partícules pesades. La forma com aquestes partícules interaccionen amb el teixit humà aporta una sèrie d’avantatges clíniques per alguns tractaments de RT en relació als tractament amb la RT convencional. La clau per entendre les avantatges de la PT pel que fa a la RT amb fotons, resideix en la forma en què cada partícula diposita la seva energia. Els fotons dipositen una gran quantitat d’energia en els primers centímetres del seu recorregut, però continuen dipositant energia fins que surten del pacient, travessant- lo.. Els protons mostren un comportament oposat, és a dir, dipositen poca energia a l’entrada i dipositen més energia al final del trajecte, en el que es coneix com pic de Bragg i no tenen dosis de sortida. En un tractament amb protons, la radiació serà més focalitzada en el tumor, amb una mínima dosi a l’entrada i pràcticament zero dosi als teixits que es situen després del tumor, per tant el teixit sa rep menys dosi. Això suposa un gran avantatge per al pacient. Concretament, en reduir els efectes secundaris de la RT.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados