La configuració política del curs inferior de l’Ebre durant el primer mil·lenni a.n.e.

• David Bea Castaño ^[1]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili

     Universitat Rovira i Virgili

     Tarragona, España

     
• Localización: Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria: homenaje a Aurora Martín i Enriqueta Pons : Actes de la VII Reunió Internacional d'Arquelogia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) / Aurora Martín Ridaura (hom.), Enriqueta Pons i Brun (hom.), Maria Carme Belarte Franco (dir.), Dominique Garcia (dir.), Joan Sanmartí Grego (dir.), 2016, ISBN 978-84-936769-4-0, págs. 227-236
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    The results presented are based on the analysis of a sequence of hierarchical and heterarchical models established in the configurations of power during the first millennium BCE, a process that will consolidate the political identities of the lower Ebro region. Therefore, details about the different settlements in the region are provided, especially in regard to their architectural and urban settings. We study several the socio-political models, such as the residences with a differen- tial architecture of the second half of the seventh century BCE, the aristocratic heterarchy of fortified houses -that may extend from approximately 550 BCE until the end of the fifth century BCE- the following system, also an heterarchical one, with a settlement pattern of small to medium range sites, occupying much of the territory during the second Iron Age, and, finally, the implementation of hierarchical schemes derived from the emergence of the urban phenomenon, perhaps related to archaic state structure or similar, that will end with the irruption of Rome in this area. It is also proposed a new chronological scheme for the lower Ebro region, made up applying exclusively socio-political concepts.

  • català

    Els resultats que presentem es basen en l’anàlisi de la successió de models jeràrquics i heteràrquics en la configuración del poder durant el primer mil·lenni a.n.e., en un procés que consolidarà la identitat política del territori del curs inferior de l’Ebre. S’aporten, doncs, dades sobre els diferents assentaments de la regió, sobretot pel que fa a la seva configuració arquitectònica i urbanística. Això ha permès identificar models sociopolítics com el de les residències diferencials de la segona meitat del segle VII a.n.e., l’heterarquia aristocratitzant de les cases fortificades que apareixen aproximadament el 550 a.n.e. i es perllonguen possiblement fins a les darreries del segle V a.n.e., el posterior sistema, també heteràrquic, d’assentaments de rang petit o mitjà, que ocupen una bona part del territori durant la segona edat del ferro i, finalment, la implantació d’esquemes jeràrquics derivats del sorgiment del fenomen de la ciutat i, possiblement, de l’estructura estatal arcaica o anàloga, que tindrà el seu final amb l’aparició en l’esquema de Roma. També es proposa un nou esquema crono- lògic per a la protohistòria del curs inferior de l’Ebre a partir de l’aplicació de conceptes exclusivament sociopolítics.