El nostre mot rondalla, un grec l'hauria traduït per mythos, per mite, sense reserves. Aquesta afirmació de Carles Riba, escrita en el pròleg a un llibre de Rondalles de l'any 1953 és, avui, perfectament assumible i en aquestes ratlles, la rondalla, com a gènere típic de la literatura oral, serà considerada, fonamentalment, com una narració i per tant, intercanviable amb el mot «mite», que etimològicament significa precisament això: narració. Ara bé; què és una rondalla, o bé, què és un mite? Mentre les respostes que s'han donat per definir què és una rondalla són escasses i malauradament molt poc aprofundides, l'estudi del mite en canvi, ha generat una acurada reflexió que abasta del segle passat fins a l'actualitat i que pensem pot ser útil d'esmentar per introduir-nos en el tema. (...).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados