UN matí, a la voreta de la mar, s'hi passejava una dona jove tot recullint les més boniques petxines, quan vet-aquí que va veure sobre la sorra una sirena que les ones hi havien abandonat i que no podia tornar a la seva estada al fons de les grutes amagades sota les aigues. La passejadora va astorar-se molt, car jamai havia sentit parlar d'aquells sers extranys, meitat dónes i meitat peixos. Així, doncs, no sapigué fer re millor que fugir. Emperò, havent esguardat de lluny i veient aquella criatura meravellosa immobil en el mateix lloc, va recular i va posar-se a mirar-la de més aprop. (...)
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados