UNA vegada era un bon home que va casar-se i va tenir de la seva dona set bessonades de correguda: una cada any. Ja podeu pensar com aniria aquella casa: cada dia de mal a pitjor: no hi havia pa per tothom. Final ment tot va tenir-se de vendre, i del patrimoni dels seus pares no més va quedar-li una trista fava, més seca que un roc i que per casualitat va quedar-se en un recó del graner. Al veure-la, al pobre home li va ocorre un pensament plantar-la. I ho va fer. Al cap de tres dies la fava va començar a néixer, i el bon home, que ja era vell, li cantà aquesta cançó, guaitant-la de fit a fit: Fava, faveta, tant boniqueta, fes enfilada traient brotada. (...).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados