Espigueta de mill. La dona que sempre trobava bé tot el que feia·l seu home.

• Autores: Aureli Capmany
• Localización: La rondalla del dijous / Joan Prat (pr.), 1982, págs. 98-110
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • ESPIGUETA DE MILL. UNA vegada hi havia una dòna velleta que tenia un filla petita petita, que's deia Espigueta de Mill Com era molt pobra, anava pel món demanan caritat, quan un dia va ensopegar-se passar per davant de palau del rei. La reina, al veure-la, fent-li compassió, va quedar-se-la per criada, i com no tenia fills, s'afillà a l'Espigueta de Mill. Vet-aquí que al cap d'una colla d'anys la velleta va morir-se, i la reina va nombrar cambrera del palau a l'Es pigueta de Mill, perquè l'estimava molt. Era tant lo que l'estimava, que les altres cambreres li tenien molta enveja... i era tanta la rabia que li varen agafar, que un dia sen van a trobar la reina i li diuen: -¿Sabeu que l'Espigueta de Mill sempre s'alaba de que fa més feina ella sola que nosaltres totes plegades? Figureu-vos que ha dit que en tres hores no més endreçaria tot el palau i rentaria i planxaria tota la roba que hi ha a la casa. (...). LA DÒNA QUE SEMPRE TROBAVA BÉ TOT EL QUE FEIA·L EL SEU HOME. H i havia un home que era casat amb una dona que sempre trobava bé tot el que feia-l seu home, que li deien Jan, i com que vivien en una caseta que era al cim d'un turonet no gaire lluny del poble, tothom el coneixia amb el motiu de Jan del turonet. Vet-aquí que aquest marit i muller, a més de tenir sempre la pau i tranquilitat a casa, perquè ningú havia sentit a dir que mai s'haguessin disputat per re, tenien la caseta ont vivien, un trocet de terra, un parell de vaques i cent duros en un recó de calaixera. (...).