Les flors de la boca. La noia de la sal.

• Autores: Senyora Pepa -
• Localización: La rondalla del dijous / Joan Prat (pr.), 1982, págs. 129-145
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • LES FLORS DE LA BOCA. VET-AQUÍ que una vegada era una madrastra que tenia dugues noies, i a la que no era filla seva la tenia avorrida, i tenint-la avorrida li feia fer totes les feines dolentes de la casa. Encara no demanava alguna cosa, que ja amb un regany se la treia del davant, fent-la fregar i rentar, i a la nit la feia dormir a l'escon de la cuina, sola amb els gats que se li acostaven per a fer-li companyia. (...). LA NOIA DE LA SAL. VET-AQUÍ que era un pare que tenia tres filles, i un dia va començar a dir-se: «Quina deu ser la que Si serà la mitjana? No hi ha remei! Ho vui saber de totes les maneres!»> Ell sí que se'n va a la gran i li diu: -Tu gran: com m'estimes a mi? M'estimes gaire? I diu la noia: - Jo, pare, us estimo com el bon pa. -I tu, mitjana, com es que m'estimes? -Jo us estimo com el bon vi. -I tu, petita, com m'estimes tu? - Jo, pare, com la bona sal. -Com la sal, has dit, tant aspra i malbona? Ja tens pots anar de casa, que no m'estimes gens. Ves-ten desseguida, que no't vui veure mai més! La noia va marxar i va anar-sen pels camins, tot plorant i sense trobar ningú que se'n compadís. A l'ultim roba una vella que li diu: Doncs, que tens, noia, que plores tant? -El meu pare m'ha tret de casa perquè li he dit que 'estimava com la bona sal. -Ai, desgraciada! I no mes per això t'ha tret? No espantis, que jo no't tinc de deixar fins que estiguis ben colocada. (...).