Historia veritable. Els pressecs.

• Autores: Lev Nikolaevich Tolstoï
• Localización: La rondalla del dijous / Joan Prat (pr.), 1982, págs. 146-160
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • HISTORIA VERITABLE. EN la ciutat de Vladimir hi havia un jove mercader que's deia Ivan Aksenov. Posseía dugues botigues i una casa. Ros, cabell riçat, la fisionomia simpatica, era amant de la gresca i de les cançons. De jove bevia una mica massa i, un cop alegrat, tot se n'anava en tavola. Ara, un cop va esser casat, va renunciar gairebé del tot a la beguda. Un dia d'estiu, l'Aksenov va determinar anar a la fira de Nijni-Novogorod. - Va fer, doncs, els preparatius de viatge; i quan deia adeussiau an els seus, - Ivan, li va dir la seva dona, - no marxis avui: creu-me a mi. He tingut un somni que es de mala estrugança per tu. -Ja conec de què tens por, tu, - va fer-li l'Ivan, posant-se a riure; -tu tens por que jo no faci alguna bestiesa a la fira. - De què tinc por, jo mateixa no ho sé, va respon dre-li ella. El cas es que jo he tingut un somni molt Pesat. Me sorties tu, te treies la gorra, i els teus cabells eren tots blancs. (...). ELS PRESSECS. EL mujic Tikon Kuzmitch, en essent a casa tornant de ciutat, fa venir els seus nens. - Veieu els diu - el bell present que us fa I davant dels nens, que hi havien corregut, el pare obre'l paquet que havia dut de ciutat. (...). -Oh! Quines pomes més boniques! - fa en Vania, un noiet de sis anys. - Veies, mama, que vermelles!. -Això no deuen ser pas pomes, - diu en Serguei, el gran. - Mira la pell: es coberta d'una mena de pèl moixi. -Això són pressecs, els diu el pare. -D'aquesta mena de fruit no n'havieu vist mai. L'oncle Ephim ha fet pujar un presseguer en el seu ivernacle. Aquest arbre, -els diu-necessita escalfor, i en el nostre país no pot brostar ni donar fruit sinó dins dels ivernacles. El terç fill de Tikon, Volodia, pren la paraula. - Qué es un ivernacle?-demana ell. -Es una casa gran amb parets i teulada de vidres, -respon el pare. -L'oncle Ephim m'ha explicat que'ls fan tot de vidres pera deixar passar el sol i rescalfar així les plantes. A l'ivern encenen dins l'ivernacle una estufa que manté sempre una calor igual... Dòna: agafa l més gros d'aquests cinc pressecs; pera vosaltres, fills meus, veus-aquí-ls altres quatre. (...).