LA WALKIRIA DEL VALLÈS. EL peu de les cingleres de Bertí, en el tor rent de Vallderrós, tot just al clarejant de l'alba, se banyava, gentil i bella, la Dona d'Aigua de Riells. Els saltants dringaven cap avall, espurnejants i alegres; els gorcs trasparentaven, de tant clars, l'estelada; i ella, joganera i fantasiosa, serpentejava per damunt d'ells, que semblava fada vinguda del cel. Duia una estrella al front i el seu vestit era de perles d'aigua. L'hereuet de Viaplana, florida branca d'antiga soca, alegre d'ànima, sortí de casa seva i sen baixà, per la costa, cap al camí del poble. (...). L'ESTUDIANT DEL REI. UNA vegada era una noia filla d'una casa de pagès molt pobra. Tenia molta vivesa i sabia força de llegir. Un dia va pensar que era bona per alguna cosa més que per guardar cabres. Ella que's vesteix d'home, agafa un sarronet i se'n va a córrer món, sense saber ont anava. Camina que caminaras, a l'ultim, tota cansada, arriba a una font, i s'atura a reposar-hi. Veus-aquí que així que hi es, se li presenta una gran senyora, molt hermosa, i li diu: - Aont vas, noia, per aquestes terres tota sola? La noia, que anava molt ben disfreçada d'home, a veure-s descoberta quedà tota parada; però, volent respondre a la senyora, va contestar-li, com si no hagués parat esment en lo que li havia dit: -Soc un pobre estudiant que vaig pel món per si en alguna casa'm volen. (...).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados