Resumen de La senyora Mercè Macip
Després de dos anys sense exercir la docència -per imperatiu natural-, el telèfon ha servit en tres ocasions de mitjà per retrobar-me amb la nostra universitat tarragonina de la qual conservo la millor de les memòries. Amb una certa nostàlgia recordaré sempre les classes, els estudiants, els amics; guardaré amb satisfacció i júbilo (i mai millor dit) el llarg temps, feliç, dedicat a l'ensenyament. Doncs bé, la primera telefonada va provenir dels alumnes que havien acabat la carrera el curs passat (2005-2006). Amablement m'invitaven a l'acte solemne de la seva graduació. Els professors, i amics, Maria Bonet i Roig Rosich i jo mateix els vam dirigir unes paraules recordant-los els seus anys d'estudiants, tan immediats encara i animant-los a emprendre amb esperança la nova etapa de les seves vides. Dies després el telèfon servia de nou per tornar a la Universitat, invitat en aquesta ocasió pels alumnes d'Història de l'Art. Era la primera promoció d'aquesta especialitat de la nostra Facultat. Celebraven, de la mateixa manera, la seva festa de graduació. Es va fer amb la solemnitat pròpia d'aquests actes acadèmics, però sense restar-li el record feliç dels anys estudiantils. (...).
