Vaig conèixer Mercè Macip en iniciar els estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la recentment creada Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, que aquell any de 1971 començava també les seves activitats. Ella era la cap de biblioteca i jo treballava com a becari. La recordo molt bé, una senyora elegant, seriosa i amable a la vegada, amb el saber fer que provoca que les coses que hom no coneix li siguin més fàcils. Després vaig marxar a Barcelona a continuar els estudis d'Història de l'Art i quan l'any 1984 vaig tornar a la Universitat, aquesta vegada com a professor contractat, ella ja no era a la biblioteca. Uns anys després vaig escriure en castellà un llibre sobre l'escultor Julio Antonio i em va agradar molt saber que la persona que l'havia traduït al català era la Mercè Macip, una traducció realitzada amb rigor i sensibilitat, aspectes indispensables en un llibre d'art. També fou una sorpresa el dia que vaig anar a casa seva amb la Maria Martí i em vaig trobar que a més d'una excel·lent bibliotecària i traductora és també una consumada aquarel·lista. (...).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados