Subluxació atlantoaxial: Una causa infreqüent de torticoli en pediatria

• Miriam Morey-Olivé ^[1] ; Maria Cardona-Caro ^[1] ; Jorgina Vila Soler ; Victòria Rello Saltor ; Marc Tobeña Rué
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 81, Nº. 2, 2021, págs. 77-80
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Atlantoaxial subluxation: An uncommon cause of torticollis in children
  • Subluxación atlantoaxoidea: Una causa infrecuente de tortícolis en pediatría
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Introducción. La tortícolis es un motivo de consulta frecuente en pediatría. Entre las múltiples etiologías que pueden causarla, la predominante es la musculoesquelética. Presentamos un caso de una entidad poco conocida, la subluxación rotatoria atlantoaxoidea (SRAA), que puede aparecer de manera aislada o secundaria a procesos inflamatorios locales, a infecciones o a cirugías del tracto respiratorio superior, conocida también como síndrome de Grisel. Caso clínico. Presentamos el caso de una niña de siete años que consulta por tortícolis dolorosa de aparición súbita y náuseas. En la exploración destaca marcada desviación de la cabeza y cuello hacia la izquierda en flexión, y contractura muscular paravertebral. Se orienta inicialmente como una contractura cervical, y se da de alta con tratamiento antiinflamatorio oral. Veinticuatro horas después reconsulta por empeoramiento clínico, con vómitos intensos. Se realiza tomografía computerizada craneal, que descarta lesiones ocupantes de espacio, pero objetiva una subluxación atlantoaxoidea entre C1-C2. Se solicita resonancia magnética craneal, que descarta otras lesiones asociadas; analítica sin signos de infección, y marcadores de enfermedades inflamatorias que resultan normales. Se orienta como una SRAA primaria. Presenta persistencia de la tortícolis, por lo que requiere reducción con colocación de una ortesis de halo (halo jacket), que tampoco resulta eficaz. Dada la mala evolución y la evidencia de hiperlaxitud articular, se sospecha colagenopatía, que tras un estudio exhaustivo no se pudo filiar. Siete meses después del debut, pese a tratamiento intensivo con fisioterapia, la paciente persiste levemente sintomática. Comentarios. En una tortícolis no reductible, con dolor intenso y espasmo contralateral del músculo esternocleidomastoideo, hay que sospechar una SRAA y siempre tendremos que descartar causas secundarias.

  • català

    Introducció. La torticoli és motiu de consulta freqüent en pediatria. D’entre les múltiples etiologies, la predominant és la musculoesquelètica. Presentem un cas d’una entitat poc coneguda, la subluxació rotatòria atlantoaxial (SRAA), que pot aparèixer de manera aïllada o secundària a processos inflamatoris locals, a infeccions o a cirurgies del tracte respiratori superior, coneguda també com la síndrome de Grisel. Cas clínic. Presentem el cas d’una nena de set anys que consulta per torticoli dolorosa d’aparició sobtada i nàusees. En l’exploració destaca marcada desviació de cap i coll a l’esquerra en flexió, i contractura muscular paravertebral. S’orienta inicialment com una contractura cervical i se li dona l’alta amb tractament antiinflamatori oral. Vint-i-quatre hores després reconsulta per empitjorament clínic, amb vòmits intensos, per la qual cosa es fa una tomografia computada cranial que objectiva una subluxació atlantoaxial entre C1-C2. Se sol·licita una ressonància magnètica cranial, que descarta altres lesions associades; l’analítica no mostra signes d’infecció i els marcadors de malalties inflamatòries resulten normals. S’orienta com una SRAA primària. Presenta persistència de la torticoli, de manera que requereix reducció amb col·locació d’una ortesi d’halo (halo jacket), que tampoc resulta eficaç. Tenint en compte la mala evolució i l’evidència d’hiperlaxitud articular, se sospita col·lagenopatia, que després d’un estudi exhaustiu no es va poder filiar. Set mesos després del debut, tot i el tractament intensiu amb fisioteràpia, la pacient persisteix lleument simptomàtica. Comentaris. En una torticoli no reductible, amb dolor intens i espasme contralateral del múscul esternoclidomastoidal, cal sospitar una SRAA i sempre haurem de descartar-ne causes secundàries.

  • English

    Introduction. Torticollis is a frequent reason for consultation in paediatrics. There are multiple causes of torticollis, most commonly of musculoskeletal origin. We report a case of rotatory atlantoaxial subluxation (RAAS), a rare cause of torticollis in children, which can appear as an isolated finding; or as a consequence of local inflammatory processes or infections, or resulting from surgical interventions on the upper respiratory tract (Grisel syndrome). Case report. We report the case of a seven-year-old girl with a sudden painful torticollis and nausea. Head and neck deviation to the left in flex position and paravertebral contracture were found at physical exam. Firstly, a diagnosis of cervical contracture was considered and she was discharged home with oral anti-inflammatory treatment. Twenty-four hours later, the patient consulted again because of clinical worsening and intense vomiting. A CT scan was performed that ruled out space-occupying lesions but showed an RAAS between C1-C2. The results of blood analysis (including markers of infection) and markers of different inflammatory diseases were normal, and brain MRI showed no other associated lesions. The patient was then diagnosed as having primary RAAS. She had persistent torticollis, and a reduction and halo jacket insertion were performed, without improvement. Due to the unfavourable course and the detection of articular hyperlaxitude a collagen-related disease was suspected but, after an exhaustive study, this could not be confirmed. Seven months after the start of the problem the patient still remains slightly symptomatic. Comments. RAAS should be suspected in a case of no reducible torticollis with intense pain and contralateral sternocleidomastoid muscle spasm. Secondary causes must always be ruled out.